M’agradaria si voleu compartir els records i les vivències que tingueu dels moments que hem viscut junts a Esade. Has de començar escrivint “Me’n recordo” i triar un fet concret. No hi ha límits d’extensió, ni de nombre de records. I pots participar tants cops com vulguis, amb nous records o comentant els records que es comparteixin, si també hi vas ser…
Me gustaría si quieres compartir los recuerdos y las vivencias que tengas de los momentos que hemos vivido juntos en Esade. Has de empezar escribiendo “Me acuerdo” y seleccionar un acontecimiento concreto. No hay límite de extensión, ni de número de recuerdos. Y puedes participar tantas veces como quieras, con nuevos recuerdos o comentando los recuerdos que se compartan, si también estuviste…
I would like if you want to share the memories and experiences you have of the moments we have lived together at Esade. You have to start by writing “I remember” and select a specific event. There is no limit to the extension or number of memories. And you can participate as many times as you want, with new memories or commenting on the memories that are shared, if you were there too…
57 Comments
Ivan Bofarull
Tinc moltíssims records de la trajectòria d’en Marcel a Esade, des de la meva etapa com a estudiant de Lic&MBA (1992-97), fins a una última època, l’any 2023, en la que vàrem treballar junts en la formulació de l’ultim pla estratègic d’Esade. Però si hagués de fer una aposta per un únic record que m’emportaré sempre de la relació professional amb en Marcel, la meva imaginació em portaria automàticament a una història que comença a la Cala Montjoi, seu d’El Bulli. Durant uns quatre anys, aproximadament dins el periode 2015-20, vaig tenir l’oportunitat de treballar colze a colze amb en Marcel en el Challenge for Business Innovation (C4BI), un repte que organitzàvem annualment amb alumnes de BBA, MSc’s i MBA, tant d’Esade com d’escoles internacionals (com Berkeley). La peculiaritat d’aquest «challenge» era que estava inspirat en la història de creativitat i innovació disruptiva que representaven en Ferran Adrià i el Bulli. Vàrem el.laborar una auditoria de la innovació basada en els aprenentatges d’el Bulli, que els alumnes aplicaven a diverses empreses i organitzacions (Hospital Sant Joan de Déu, FC Barcelona, Roca i HP), amb la mentoria d’en Ferran Adrià durant el procés d’aplicació. Recordo amb una estima infinita no sols l’oportunitat que el Marcel em va donar de formar part d’aquesta iniciativa, amb la que vàrem guanyar el primer Learning Innovation Award d’Esade, sinó que, sobretot, persisteix en la meva memòria les trobades -molt freqüents- amb en Ferran Adrià a la que en aquell moment era la seu d’el Bulli Foundation, al costat del Caixaforum de Montjuïc. Ens trobàvem amb en Ferran en múltiples ocasions durant el «timeline» de cadascun dels reptes: unes dues o tres vegades durant l’any nosaltres tres «en petit comité», una vegada amb alumnes a Esade, una vegada amb alumnes a elBulliFoundation, i finalment en la «gala final» de presentació de projectes a Esade, en la que també hi assistien directius de l’empresa analitzada. Les trobades amb en Ferran poden ser descrites de moltes maneres. Eren sens dubte inspiracionals, per la seva capacitat d’anar més enllà de la creativitat (una persona extremadament disciplinada i sobretot, un «systems thinker»); però també eren trobades extenuants. L’energia d’en Ferran, segurament derivada de la seva passió i de la seva forma de pensar en connexions d’idees de forma il.limitada, desbordava clarament les previsions més pessimistes sobre el temps de cada visita. Quan hi érem amb alumnes, no puc oblidar de cap manera les mirades de complicitat amb en Marcel, preguntant-nos quelcom com «què, qui li diu que ens hem passat ja 1 hora del temps previst?». Les cares i expressió dels alumnes es movien entre la fascinació, l’admiració i l’esgotament, mentre en Ferran es disposava sempre a compartir un últim concepte. Aquelles trobades, amb el pas del temps, em recorden les jornades de la Kings League: hi havia un «xup xup» abans d’anar a elBulliFoundation, en el que en Marcel i jo tractàvem d’acordar els objectius de la visita, però en la que també ens preguntàvem allò de «a veure en quin mode ens trobem avui en Ferran!». També hi havia un «after», en el que comentàvem algunes de les anècdotes de la visita, que en moltes ocasions tenien a veure -si hi havíem anat amb els alumnes- amb l’ús de l’anglès, sempre divertit i delirant, en el context de la forma tant única i entranyable de la forma de parlar d’en Ferran Adrià. Per suposat, més enllà d’aquestes anècdotes que comparteixo, conèixer tant d’aprop a una de les figures més creatives i innovadores dels últims 40 anys, em va permetre viure i sentir un enfocament de la innovació, basat en la idea de sempre anar als «first principles» i buscar la disrupció constant, que després em va influir decisivament a l’hora d’escriure el meu llibre «Moonshot Thinking», i això és quelcom que sempre agraïré no només a en Ferran, sinó que per suposat al Marcel, pel seu rol de mentor, sempre tant discret però rel.levant i efectiu. Moltes gràcies, Marcel, per tants records i per un llegat que sempre serà present en la meva manera de fer. Una forta abraçada!
Oriol Llop Sarsanedas
Hi havia una vegada un periodista que va entrar en un procés per cobrir la plaça de cap de premsa d’ESADE. Va fer vàries entrevistes i la cosa anava bé. Ja només quedava l’entrevista final. Així que el periodista es posa la millor corbata de l’armari, puja la pujada de l’Avinguda Pedralbes a poc a poc per no suar, respira i demana a recepció pel professor Marcel Planellas. Ell s’espera una reunió formal en un despatx gran i ampli. Però no va ser així.
El professor Planellas va portar al periodista fins al primer pis, va obrir la porta d’una aula, va posar dues cadires sobre la tarima i va començar l’entrevista de feina més important d’aquell periodista en molts anys. En una aula de Dret, de l’edifici 1, ara ja reformada i a tocar d’una pissarra de guix.
L’entrevista va anar bé. Alguna pregunta complicada, però el periodista se’n va poder ensortir. La mirada del professor Planellas era difícil d’interpretar. Els seus gestos tampoc delataven res. Ni disconformitat, ni aprovació.
I aleshores, el periodista ja relaxat, va cometre un error. ¿Com és que hem fet l’entrevista en una aula?, va preguntar. Inmediatament es volia fondre. ¿Què feia preguntant aquesta tonteria? El professor no s’esperava aquella pregunta i li va etzibar un «preferia un lloc menys formal». I va afegir. «Aquí a ESADE, es fan moltes reunions a la cafeteria, per exemple». Quin desastre. Ja havia sortit el periodista curiós i incontrolable… Millor acomiadar-se.
Així és que el professor Planellas va acompanyar al periodista fins a la porta i es van donar la mà. A fora feia un sol de mil dimonis i ja era el migdia. El periodista tenia gana, molta gana i poca estona per dinar. «Algun lloc per menjar, a prop d’aquí?'», va preguntar a un jove que passava pel carrer Cavallers. «Uf, aquí res. Només tens l’opció del bar d’ESADE. Vine amb mi».
Així és com el jove periodista torna a entrar a ESADE per la porta del darrera, fa cua per la zona dels estudiants, demana el menú d’Aramark, seu en una taula i es protegeix de les mirades dels altres obrint La Vanguardia. I, de sobte, algú el saluda. «Puc seure, amb tu?». Sí, era el professor Planellas. Ell amb la seva verdura i el periodista menjant paella i galta…
Afortunadament, la conversa durant el dinar va ser màgica. Va aparèixer el Marcel apassionat del periodisme i que se sabia els noms de tots els redactors de cada secció del diari. I el periodista no es va quedar curt. Estava jugant en territori amic. Si de La Vanguardia saltaven a El País, ja seria una altra cosa… Però no, tot va acabar parlant d’una sessió del president del Santander, Emilio Botín, que estava a punt de passar per ESADE Fòrum…
I aquell periodista es va convertir en el director de Comunicació d’ESADE durant 11 anys, molts d’ells treballant colze a colze amb el Marcel Planellas.
I va seguir mantenint el bar d’ESADE com el lloc de les reunions importants. Això ja ho va aprendre el primer dia.
La resta, són molts bons records amb molt bona gent.
Joel Pradales
Me acuerdo haciendo de «Teaching Assistant» en las clases de Estrategia con los estudiantes de tercero del BBA en el campus de Sant Cugat de Esade. Marcel ha sido una persona clave en mi desarrollo académico y profesional, empezó como profesor y luego, tuve el privilegio de ser profesor asistente en su clase de Corporate Strategy.
Su capacidad para transmitir conocimientos con claridad y profundidad, combinada con su enfoque estratégico y su genuino interés en el aprendizaje de sus alumnos, ha dejado huella en mi trayectoria.
A lo largo de los años, he tenido el privilegio de colaborar con él (en los últimos cursos como invitado conectándome desde Estados Unidos para compartir algunos de retos estratégicos de HP.Inc) y he sido testigo de su compromiso con la excelencia académica y el crecimiento de quienes lo rodean. Su pasión por la enseñanza y su visión del mundo empresarial han sido una fuente constante de inspiración. Por todo esto, estaré siempre agradecido.
Josep Soler
Me’n recordo com si fós ara de quan vaig conèixer en Marcel Planellas. D’això en fa més de 20 anys, jo acabava d’aterrar al Centre d’Informació Empresarial d’Esade, i de la mà de la meva cap la Cristina Català, entràvem com a «convidats» a les sessions que en Marcel impartia a l’MBA Part Time per presentar el portal «Guíame!» i els recursos d’informació de la biblioteca d’Esade, perquè just a continuació els alumnes tinguessin eines per per completar amb èxit l’encàrrec que ell els posava.
Recordo que aquestes sessions a l’Edifici 3, i també a Esade Madrid, en Marcel les impartia sovint acompanyat d’un altre professor, ja fós en Paco Lamolla, l’Alberto Gimeno o en Pedro Sepúlveda. I no he oblidat com m’impressionava entrar sigil·losament a l’aula, enmig de la seva sessió, uns minuts abans de començar la nostra intervenció, seure a les darreres files i observar durant aquella estona la dinàmica d’aquelles classes fins que els professors ens donaven entrada. Per algú com jo, molt jove i acabat d’arribar a Esade, aquell tipus de sessions eren absolutament innovadores, la viva representació del que devia ser una classe de formació per directius a Esade, amb el duo de professors en acció, i interactuant amb els participants d’una manera que no havia vist fins llavors.
La veritat és que la imatge que em vaig fer d’en Marcel en aquell moment és la que sempre més he mantingut: la d’una persona afable, propera, sàvia, col·laboradora, que es fa escoltar i alhora t’escolta activament, que sempre està disponible per aportar-te idees rellevants i molt seleccionades, amb una proximitat i calidesa que ho fa tot fàcil, i amb un coneixement i respecte envers la nostra feina que sempre s’ha mantingut.
A partir de llavors, i durant aquests més de 20 anys, he tingut la sort de coincidir amb en Marcel a Esade en moltes altres ocasions i situacions. Recordo per exemple quan vam idear el portal Esade Knowledge essent ell Secretari General, anant-lo a veure per tenir la seva visió i sortir de la reunió amb un munt d’idees i referències d’altres iniciatives similars que ell ja coneixia de Harvard, Wharton, Insead,… i amb tots els ànims per muntar quelcom similar per a Esade. O quan més recentment, en motiu del 30 aniversari de l’Esade Entrepreneurship Institute, vam col·laborar estretament preparant una selecció de frases cèlebres d’autors de referència en l’àmbit del management per embellir la Rambla de la Innovació del Campus d’Esade a Sant Cugat, i acompanyar-ho també d’una selecció de llibres sobre entrepreneurship de professors d’Esade i d’altres referents per dedicar-los un espai a la Biblioteca del Campus. Ambdues iniciatives encara avui les trobem al Campus de Sant Cugat i m’atreveixo a dir que tots dos ens en sentim ben orgullosos.
Ara bé, per mi, el record més especial de tot aquest temps és quan al Gener del 2023 vaig tenir l’oportunitat de tenir en Marcel com a professor, estant jo assegut a les aules de l’E3 al costat de 40 participants dels Executive Masters d’Esade. Just a les mateixes aules on el vaig conèixer 20 anys enrere, però ara veient l’escena des de l’altra «banda», com a alumne d’en Marcel. Observar la naturalitat amb la que va iniciar la primera sessió, fent partícip des del minut 0 a tota l’audiència, guanyant-se-la amb el seu domini de l’escena, escoltar-lo, veure’l en acció fent-nos vibrar a tots quan havíem de resoldre el cas del desert, escoltar els comentaris positius dels meus col·legues al descans i al finalitzar l’assignatura, el record que jo mateix, i molts d’ells, encara tenim d’aquelles sessions, són detalls que, per una banda em va fer adonar del gran professor que és en Marcel, i de l’altra, em van despertar un sentit orgull de pertinença a Esade.
El que més m’agrada de tot plegat és que després d’aquests anys i vivències compartides, mantinc el vincle amb en Marcel, que podem anar fer un cafè plegats a la cafeteria d’Esade quan un o l’altre ens ho demanem i, sobretot, sentir que aquell jove acabat d’aterrar a Esade fa 20 anys, ara, es pot considerar amb tota la humilitat, un company més d’en Marcel. Això és el que més m’emociona i m’enorgulleix quan escric aquest «Me’n recordo».
Michel Fiol
Muy estimado Marcel. Quisiera decirte que eres de las personas que más me han influido en mi vida profesional por la confianza permanente que me tuviste, nuestra cooperación tan enriquecedora para mí, nuestra connivencia tan reconfortante y tranquilizadora frente a la adversidad, un respeto mutuo absoluto y la complementariedad muy útil y eficaz entre nuestras formas de actuar, tu, templado y con un magnífico autocontrol, yo, entusiasta, pero a veces desestabilizado emocionalmente. Todo esto lo pude observar en muchas oportunidades de colaboración entre nosotros a lo largo de los años. Sería fantástico mencionarlas todas; pero son tan numerosas que es razonable seleccionar algunas vivencias que impactaron en mi mente, como estos dos recuerdos fabulosos e inolvidables.
Me acuerdo de nuestros cursos de formación de formadores en Esade. En este mundo de la enseñanza superior en el cual el dominio del conocimiento es la condición necesaria para poder enseñar, la formación en pedagogía aparece como un bicho raro, superfluo para no decir inútil: es suficiente dominar el saber y transmitirlo bien para que los estudiantes aprendan. Nuestra sensibilidad común a la pedagogía nos llevó a rechazar la enseñanza como una manera de mostrar lo que sabemos, y a definirla, al contrario, como el diseño y la experimentación de situaciones de aprendizaje, para lograr el aprendizaje deseado por los estudiantes. Pero ninguno de nosotros quiso guardar esta reflexión sobre la relación entre aprendizaje y enseñanza, solamente para sí mismo. Apoyándonos mutuamente, quisimos compartirla y aportar esperanzas y vías de progreso a nuestros colegas profesores que encontraban dificultades en sus clases. Durante varios años, desarrollamos cursos de formación de profesores en Esade. Nuestro apoyo recíproco fue decisivo ya que convencer a profesores que la finalidad de su trabajo no es enseñar lo que sabemos sino hacer aprender lo que los estudiantes deben asimilar no es tarea fácil. En realidad, fuimos muy atrevidos cuando nos lanzamos en esta aventura. Tuvimos muchas satisfacciones, sobre todo cuando los profesores participantes en nuestros talleres detectaron oportunidades de mejorar para dar más sentido a sus cursos. Pero tuvimos también reticencias, y a veces resistencias: lo cual es normal ya que cuestionábamos sus maneras de ensenar. Es, en estas situaciones de malestar, que nuestra confianza mutua, la solidez de nuestra complicidad, nuestra complementariedad y nuestra cooperación activa fueron decisivas. Finalmente, pudimos compartir todavía más nuestra experiencia y nuestro entusiasmo por la pedagogía de adultos escribiendo juntos y publicando un libro sobre la inteligencia situacional en la formación de profesores. En resumen, he tratado durante toda mi vida profesional de ser innovador en mi forma de llevar a cabo mi oficio de profesor, pero debo reconocer que has demostrado en varias ocasiones que lo has sido más que yo.
Me acuerdo del proyecto de los Euro-Centros de la Unión Europea en América Latina donde impartimos cursos de formación para profesores de escuelas de negocios latinoamericanas, dirigido por nuestro amigo el profesor Emili Sullà de Esade. Recuerdo particularmente la primera edición del programa en Chile que se inició en un centro de seminarios llamado La Leonera. un sitio retirado y aislado al que debimos acceder pasando de noche por el lecho de un rio. Parecía que estábamos en el fin del mundo, donde finalizan las carreteras. El clima era muy frío y las habitaciones no tenían calefacción, aquella noche no pudimos descansar mucho, a pesar de haber dormido totalmente vestidos y con nuestros abrigos. Finalmente, el sitio era tan inapropiado para el programa que Emili Sullà decidió abandonar La Leonera y trasladarnos a un hotel en Santiago de Chile. Cuando llegamos nos instalamos confortablemente, era un hotel cómodo y estábamos felices de hospedarnos en un lugar acogedor. Pero cual fue nuestra sorpresa cuando nos avisaron que nos habíamos equivocado de hotel y que nos teníamos que volver a mudar. Felizmente en una segunda edición del programa, recuerdo haber compartido una comida de mariscos muy placentera y amistosa a la orilla del mar en esta ciudad tan bella y romántica de Valparaíso. Nuestros ojos pudieron auscultar el horizonte infinito en el mar, imaginando Japón y China del otro lado del Pacifico. Y lo máximo de lo máximo: nuestro viaje turístico excepcional a la Isla de Pascua al final del programa. Un viaje en avión muy largo, un cambio de escenario tan sorprendente, un mundo intrigante, unos paseos fascinantes entre los ahus y los moaï, el museo de Hanga Roa, un recuerdo inolvidable. En la edición del programa en Brasil, sufrimos mucho a causa de los conflictos entre los argentinos, algunos muy agresivos y soberbios, y los brasileños, mucho más abiertos pero autosatisfechos, que se transformaron rápidamente en comportamientos agresivos en contra de nosotros. ¡Que reconfortante fue poder contar con nuestro apoyo mutuo en estos momentos difíciles en los cuales cada uno piensa que se está perdiendo el control del grupo! En la edición del programa en México, fue muy agradable poder compartir contigo algunos de mis lugares y comidas preferidas de este país que conozco bien por haber vivido en él muchos años. Muchas gracias, mi amigo Marcel, por todos estos recuerdos tan anclados, amistosos, generosos y gratos. Te admiro y respeto mucho.
Nerea Martin Lafuente
Me’n recordo com si fos ahir de les classes de Corporate Strategy d’en Marcel durant el tercer curs del BBA. Eren molt més que sessions acadèmiques; eren experiències plenes de dinamisme, reptes intel·lectuals i connexions amb la realitat empresarial. Tenia una capacitat excepcional per portar l’actualitat a l’aula i transformar cada notícia o cas real en una lliçó valuosa.
Va ser en una d’aquestes sessions quan en Marcel ens va proposar a alguns alumnes aplicar per fer les pràctiques a elBulli1846. Era una oportunitat única: per primera vegada des del tancament del restaurant, persones de disciplines diverses tornarien a Cala Montjoi per treballar en un nou projecte. Un repte fascinant i, alhora, envoltat de misteri, perquè ningú sabia exactament què s’hi faria. Recordo amb emoció i agraïment el suport d’en Marcel durant tot el procés de selecció. Gràcies a ell, vaig viure una de les experiències més transformadores de la meva vida.
Durant una de les activitats amb l’equip de elBulli1846, en plena pandèmia, en Marcel es va connectar online i va fer una de les seves. Encara ressonen en mi els comentaris d’admiració dels meus companys: en només una hora havia aconseguit captivar-nos a tots. D’aquella sessió en va néixer el llibre 77, una obra escrita per tot l’equip on reflexionàvem sobre frases mítiques d’en Ferran Adrià, recollides durant els 77 dies que va durar la primera convocatòria.
En Marcel va continuar sent un pilar fonamental en el meu camí, ajudant-me en la preparació del TFG, ja que ell en va ser el meu tutor i donant-me suport incondicional quan vaig començar la meva aventura en el món laboral. Recordo les infinites trucades amb en Marcel, els seus consells i la seva paciència. Gràcies a ell, vaig conèixer RocaSalvatella, l’empresa on treballo actualment.
I ara ja en van tres. Aquest serà el tercer any que dono suport a les seves classes de Corporate Strategy com a Teaching Assistant, una oportunitat per viure les sessions des d’una altra perspectiva. Hem compartit molts dilluns, hores de debat i llargues xerrades per a preparar i comentar cadascuna de les classes de l’assignatura.
Cada sessió amb en Marcel és una experiència enriquidora, un desafiament intel·lectual que convida a reflexionar i veure les coses des d’una nova perspectiva. El seu entusiasme és inspirador, la seva energia contagiosa i la seva capacitat d’innovació és excepcional. No es conforma amb allò que ja funciona: sempre busca anar més enllà, sorprendre, desafiar, despertar la curiositat i l’esperit crític dels seus alumnes. Fins i tot ha explorat projectes d’IA per revolucionar l’assignatura… I, tot i ser el tercer any compartint aquest viatge, encara sento la mateixa emoció i admiració cada vegada que el veig a l’aula. Veure en Marcel ensenyar és veure la passió en estat pur. No em cansaria mai d’escoltar-lo, d’aprendre d’ell, de deixar-me contagiar pel seu entusiasme inesgotable.
Si alguna cosa he après d’en Marcel, és que la curiositat i les ganes d’innovar són el motor del creixement. Gràcies per ensenyar-me que el coneixement no té límits i per contagiar-me de la teva passió i motivació. Gràcies, Marcel, per ser un mentor, un referent i, sobretot, per estar sempre allà, donant-me suport en els moments clau del meu creixement. No tinc cap dubte que gaudiràs d’aquesta nova etapa.
Alberto Gimeno Sandig
Marcel, pensar en «m’en recordo» en el sentido de un solo recuerdo es difícil. Son muchos años desde que me acogiste en el departamento en una de tus etapas como director después de algún tiempo en el que venía colaborando con Adolf Vilanova, mi maestro en este mundo tan apasionante de la empresa familiar y en la etapa de otro gran director Antoni Aliana. Puedo pensar en diferentes situaciones en las que, siguiendo tu estilo, me apoyaste para desarrollarme como profesor brindando retos, oportunidades de aprendizaje y asumiste riesgos al proponerme en cursos, programas y situaciones.
Pero si tengo que pensar en una situación, me vienen a la cabeza el seminario de doctorado que organizaste, cuando ya el siglo pasado estaba terminando. Yo ya había cambiado de vida profesional en aquel momento. Había empezado el doctorado cuando siendo director general de una compañía casi como un divertimento intelectual, porque mi carrera había estado orientada hacia la dirección y el emprendimiento. Pero cuando me despidieron, tardé años en entender porqué había sido y porqué fue una decisión correcta, cambié la carrera hacia la academia. Me puse con el doctorado y con el apoyo de Adolf seguí adelante, pero el doctorado pasó a ser algo más serio pues era la puerta de entrada a una nueva vida profesional.
A tu alrededor reuniste a un grupo de profesores y aspirantes a profesores -como yo- que andábamos intentando entender qué era eso de hacer Ciencia en management, bebiendo de las fuentes del fundador del doctorado de ESADE, el maestro Eduard Bonet. Bonet, creó un programa de doctorad excepcional. Como gran matemático que es Eduard entendía que los números son como los niños, no hablan por si solos, sino que había que interpretarlos, acompañarlos y construir sentido con ellos. Con Eduard Bonet aprendimos que el rigor metodológico era importante, pero que éste, sin rigor conceptual no tenían sentido. Casi 30 años después, la inteligencia artificial ya ha hecho evidente que lo relevante es saber cuáles son las preguntas adecuadas.
Pero allí estábamos un conjunto de personas con experiencias diversas tanto desde el punto de vista personal, empresarial y académico intentando hacer una tesis que tuviera sentido con el conocimiento y la historia de vida de cada uno de nosotros. Entre otros, allí estábamos Manel Peiró, interesado en las organizaciones de profesionales, Javier Nieto, interesado en la historia de la estrategia, Eusebi Nomen interesado en los intangibles, Agustí Canals, interesado en los sistemas complejos y el conocimiento, Pedro Parada, interesado en la estrategia corporativa y yo centrado en la empresa familiar.
Como tantas veces has hecho Marcel, se te ocurrió que, independientemente del departamento al que cada uno de nosotros perteneciéramos y del tema en el que cada uno estuviera interesado, valía la pena el esfuerzo de coordinar las energías para que todos saliéramos adelante. La forma de “coordinar las energías” fue otra de tus “ideas malévolas” orientadas al aprendizaje. Recuerdo vivamente las sesiones donde cada uno iba haciendo presentaciones de los capítulos o los «papers» que iba preparando alrededor de su tema y que el resto de los miembros del seminario comentaba, cuestionaba o criticaba en profundidad, finura argumental y claridad. Lo recuerdo como un proceso muy enriquecedor, pero no siempre agradable, para ser sincero. El cuestionamiento del los colegas sin capacidad de réplica por parte del autor me sorprendió y al inicio no fue evidente para mi cual era el objetivo pedagógico. Después de haberlo experimentado, ahora lo sigo aplicando en algunas de mis clases.
En fin, momentos ha habido muchos que, sólo por citar tres más, me vienen a la cabeza las múltiples veces que nos hemos “perdido en el desierto” con nuestro estudiantes, los cursos de metodología pedagógica que impartías con Michel Fiol (otro grande) o las dinámicas de colaboración que creaste en el Departamento. Marcel, en un momento como el que se acerca, en que ya no te podremos disfrutar en el formato actual, pero espero que sí en otros formatos, quiero agradecerte los muchos momentos de crecimiento profesional, de enseñanzas y aprendizajes que me has ofrecido y la amistad que me has brindado. Seguimos!!!!!.
Ignasi carreras
El primer record que tinc d´en Marcel es de quan vaig fer un curs d´Executive Education a Esade sobre processos d´internacionalització de l´empresa. El donava Xavier Mendoza i en aquell moment el Marcel era el director del Departament de Política d´Empresa d´Esade ( des de fa uns anys, rebatejat com Departament d´Estratègia i Direcció General). Ell va venir a la cloenda del programa. Jo en aquell moment era el director d´Intermón Oxfam (ara, Oxfam Intermón, tots els noms van canviant) i encara que no coneixia a Marcel, la seva cara em sonava. Vàrem parlar una estona i em va sorprendre positivament que un profesor d´estratègia d´Esade hagués estat diputat al Parlament de Catalunya pel PSUC i que els seus primers estudis universitaris havien estat els d´història. El vaig veure com un professor il·lustrat, capaç de tenir una visió holística de la empresa i de la seva necessària contribució al benestar de la societat. També em va cridar l´atenció la quantitat de gent , principalment amb càrrecs directius, que el Marcel coneixia o estava assabentat de les seves trajectòries.
Així que Marcel es va incorporar al bon grup de professors d´Esade que aprecio enormement (Carlos Losada, Xavier Mendoza, Paco Vilahur, Ricard Serlavós, Alfred Vernis…) doncs ens van ajudar molt, a partir de les seves contribucions voluntàries ja fos com a professors o consultors, a definir l’estratègia institucional i el enfortiment de la capacitat de lideratge i de gestió del equip directiu d’Intermón , en una primera etapa, i de la seva la evolució cap el Oxfam Intermón actual.
Coses de la vida , quan vaig acabar el meu mandat com a director general d´Oxfam Intermón , em vaig incorporar a Esade com a professor del Departament de Política d´Empresa i com a fundador i director del Institut d´Innovació Social que vàrem crear amb Alfred Vernis, Josep Maria Lozano i Dani Arenas. Marcel va ser un dels meus professors-tutors de referencia juntament amb Montse Ollé qui havia passat a dirigir el Departament de Política d´Empresa.Recordo un Marcel ben proper, que m´orientava i ajudava en els meus primers passos per Esade, com a professor ben novell que era. Va ser per mi un gran guia, i de tant en tant un salvavides, per mourem amb certa rapidesa en la corva d´aprenentage a l ´Escola.
Un Marcel sempre càlid, amable i servicial. Molt facilitador de la meva formació, i de la de molts profes d´Esade, en habilitats pedagògiques gràcies al extraordinari curs que ens donava conjuntament amb Michel Fiol.Encara que jo em vaig dedicar des del principi de la meva activitat a Esade als temes d´impacte social ( ONG, Lideratge i innovació social, Lideratge Responsable, RSE, Sostenibilitat) sempre vaig tenir una activitat en l´àmbit de l´estratègia de l´empresa i aquí es a on vaig coincidir més a Marcel. Principalment en l´assignatura d´Estratègia Corporativa del BBA que ell va coordinar molts anys. Era fantàstic la feina que feia de portar com a speakers per l´assignatura ( com a col·laboradors probono) a directius i, afortunadament cada vegada més, a directives d´empresa que varen ser un bon referent pels nostres alumnes. De totes les persones que vàrem tenir es podria fer una selecció de figures, en aquell moment emergents o ja contrastades, que seria l´enveja de qualsevol facultat o escola d’administració d’empreses del món. Tot gràcies a la capacitat de connexió i seducció de Marcel. També cal reconèixer que en la competició de casos que fèiem cada any en l´assignatura, el guanyador de la classe de Marcel acostumava a tenir la millor valoració del jurat quan en la gran final s’enfrontava al guanyador de la meva classe….Enhorabones acumulades per Marcel que, cal dir-ho , tenia poc afany competitiu respecte a la seva voluntat de fer una gran sessió d aprenentatge conjunt.
Segurament l’experiència més singular que he tingut amb Marcel a Esade ha estat fent co-teaching als CEO Academy. Era una iniciativa que Esade feia amb el suport i en col·laboració amb Spencer Stuart. Ho vàrem fer alguns anys fins que el projecte per raons alienes a nosaltres va deixar de tenir continuïtat. Els “alumnes” eren CEOs o presidents-presidentes recentment nomenats i teníem com speakers a CEOs i presidents-presidentes de companyies amb llarga trajectòria d’èxit. Va ser singular pels llocs a on anàvem a fer aquest recés formatiu per alts directius: des d´un monestir reconvertit en hotel alt standing en un dels municipis de la zona rica perifèrica de Madrid, a una granja escola , també d´altes prestacions, però amb bastant fang quan plovia, a la serra de Guadalajara. Jo que venia de molts anys vivint en la sana austeritat de la cultura d´Oxfam Intermón, aquest CEO Academy em semblava bastant estrany, per dir-lo de forma diplomàtica. Encara i així, les sessions eren ben interesants i la veritat es que entre els dos ens repartíem molt be els nostres rols. Ell introduïa cada sessió amb un tema i un speaker rellevant i després moderava els debats i jo feia el resum final destacant les idees a ressaltar que ens podíem portar del conjunt de la sessió.
Treballar conjuntament amb Marcel sempre ha estar ben fàcil i agradable. I una gran oportunitat d’aprenentatge. Conviure amb ell al Departament i a Esade ha estat una de les grans recompenses d´estar en aquest estimat centre acadèmic. Sense Marcel, Esade no seria el que avui es i, sobretot, no tindria l´anima de contribució al bé comú, que la fa atractiva per la societat i per totes les persones que d´una forma o altre estem involucrats. Mil gràcies, Marcel.De tot cor.
Estudiant
Me’n recordo de quan em feies de tutor de la tesina. Sempre sortia contenta, després de parlar amb tu, perquè sabies escoltar-me amb una il·lusió especial.
Obries l’angle de possibilitats, eres com una mena de llum al mig del túnel.
I t’estic molt agraïda. Penso que amb tu, les idees toquen de peus a terra amb una suavitat sorprenent. I d’una forma molt lògica.
Perquè prestes atenció d’una manera tan intensa i al mateix temps tan relaxada i cordial… i discrepes amb tanta cura… i amb tanta bona disposició…
Em vas donar marge i confiança, i perspectiva per encaminar el text i polir-lo. I me’n recordo molt de la comoditat que vaig sentir durant tot el procés.
Per això penso que, ara que es parla tant de crear espais de seguretat, espais d’harmonia i d’actitud constructiva… fora bo que t’estudiessin 😉
Moltes gràcies per tot: pel què i pel com.
Jaume Hugas
Vaig conèixer en Marcel quan ja era un professor excel·lent d’Estratègia a Esade, impartint classes tant a la Llicenciatura com als Màsters i als programes d’Executive Education. En aquella època, jo exercia com a Director Executiu dels MBA’s primer i, més endavant, d’Executive Education a Esade. A més, vam tenir una relació estreta durant més de vint anys, tant quan ell era Director de Política d’Empresa com quan formavem part del Comitè Executiu d’Esade i del Consell de Direcció ja que durant un temps, també va ocupar el càrrec de Secretari General de la Instituciò.
Va ser durant el meu doctorat en Dret, Economia i Empresa quan el vaig poder conèixer més a fons, ja que va formar part del tribunal de la meva tesi com a vocal, juntament amb en Jaume Valls, també vocal i actual director de l’AQU (Agència de Qualitat Universitària de Catalunya). La presidència del tribunal la va assumir en Jordi Montaña, que en aquell moment era rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i que, avui dia, és professor emèrit d’Esade i fundador i actual president d’Esade Magistri.
Com que la meva tesi era la primera dins d’una nova doble titulació entre la Universitat de Girona i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, vaig comptar amb dos tutors directors. A la Universitat de Girona, el meu director principal va ser en Martí Casadesús, professor d’Operacions i, més tard, director de l’AQU. A la Universitat de Vic, el meu director tutor va ser en Xavier Ferràs, que en aquell moment era degà de la Universitat de Vic i que, avui dia, és professor titular d’ Operacions, Innovació i Data Science de Esade.
Per agilitzar la programació de la lectura de la meva tesi a la Universitat de Girona, i amb l’ajuda del xef Joan Roca, vaig poder reservar la taula rodona al final del restaurant, per a sis persones al Celler de Can Roca per celebrar-ho després de la defensa de la meva Tesi Doctoral sobre “Integrated Model of Leadership Development Programs (LDPs) in Executive Education”, el dimarts 27 d’octubre del 2015. La jornada va començar amb el Marcel triant els vins i va culminar amb una foto de grup amb el gran Jordi Roca.
Anys més tard, ja tots dos com a professors titulars d’Esade, vam coincidir de nou al Campus de Sant Cugat. Inicialment, compartíem planta de despatxos i, amb el temps, vam acabar sent veïns de despatx, ja que en Alfred Vernis va anar un temps a Inditex i en Toni Comín es va involucrar més en la política, deixant espai perquè en Marcel i jo ocupéssim aquells despatxos.
En Marcel sempre ha estat una veu de referència per a mi. Vaig rebre els seus consells tant durant la meva etapa a la direcció d’Esade, als MBA’s i a Executive Education, com en la revisió de la meva tesi doctoral. També em va ajudar a perfeccionar la metodologia per elaborar casos d’estudi amb l’objectiu de publicar-los a la Harvard Business School via Cladea. Mentre ell es va centrar en la innovació a El Bulli amb en Ferran Adrià, jo vaig treballar en el cas de la innovació en serveis al Celler de Can Roca, amb en Carles Cabrera, avui president de l’Institut Cerdà.
A més, sempre hem tingut l’oportunitat de comentar en profunditat els seus llibres sobre Models Estratègics i Auditoria d’Innovació, així com compartir reflexions sobre història i política, disciplines en què ell tenia un gran coneixement. No en va, era llicenciat en Història i va ser el diputat més jove del Parlament de Catalunya.
En Marcel sempre ha estat per a mi més que un company: ha estat un referent acadèmic i un gran amic. Ens hem donat suport tant en els moments difícils com en els bons, que han estat molts més i dels quals guardo un record profundament positiu i sincer.
CARLES TORRECILLA
Me’n recordo escoltar-te amb passió a l’edifici rodó, ja fa més de 30 anys, quan vas ser el meu professor, després company, però sense adonar-me’n: amic!
Un amic dels que sempre he admirat. Admirat pel fons i la forma. I no és senzill ser l’admirat en un entorn de grans fars del coneixement. Segurament admiro, de tu, la GENEROSITAT. Generositat en temps de qualitat. Sempre que t’he preguntat opinió o demanat ajuda he notat que et tenia al 100%. Si et demanava una referencia bibliogràfica me’n donaves quatre, si volia la teva recomanació sempre era amb una visió holística per ajudar, si era opinió sempre era innovadora però no eixelebrada. Sempre he decidit millor després de parlar amb tu. Em donaves prudència però no em frenaves, ni tan sols quan podies haver-ho fet. Generositat, perquè mai has intentat transmetre superioritat intel·lectual, ni tan sols quan jo era molt jove i inexpert. Com a Secretari General em vas ensenyar com havia de ser un líder al servei de l’organització.
Sempre ajudant als moments importants de la meva vida, ningú com tu per presentar els meus llibres en format innovador o fent equip per impulsar un petit esadealumni que vam exponenciar.
Quan em veus em reps amb un somriure. Sento que en un món complicat més Marcels és el que ens cal en tots els sentits.
La nostàlgia després de la teva jubilació serà sens dubte quan no et pugui abraçar amb complicitat vocacional els caps de setmana abans d’entrar a classe tot i haver parlat la nit abans de com has vist el grup.
Carlos Losada
Son molts records Marcel, perquè son molts anys i molta docència compartida. He escollit un parell de vivències. La primera es dels anys 80-90. Recordo que per iniciativa de la direcció i teva vau convidar a un gran professor d’HEC, Michel Fiol que era un excel.lent pedagog. Molts vam passar per les sessions que feies tu amb ell (i que es gravàven en video). Ens fèieu fer simulacions, presentant una classe. Recordo que un dels professors (no diré el nom, però tu ho saps bé, que després va tenir algun càrrec a ESADE) va fer la seva presentació. Tots es van sentir com agredits per una exposició bona però antipàtica. La paraula era agressivitat (suposo que per que en aquell moment era un neòfit). Tots li vam dir amb molta correcció com ens aviem sentit i ell en un moment donat, quan ja no podia aguantar més la critica, va dir enfurismat i alçant la veu alguna cosa com: “¡¡¡No teniu ni idea!!! Sembleu ximples. He fet una presentació normal i el que us pasa es que sou uns ultrasensibles per que no he estat agressiu i si us he aixecat una mica la veu no es per sentir-te tan ofès. Sembleu…”. Evidentment es va fer un silenci llarg, intens i incomode, que tu vas aguantar molt bé. Al cap d’una estoneta vas dir de manera candida: “us sembla que veiem la gravació”. L’agressivitat era palmària. El professor va estar sempre agraït a tu Marcel, per aguantar aquell dens silenci i l’amabilitat en el “feedback”. Va acabar sent un dels millors professors d’ESADE durant anys! Si vols ser un bon professor es bo que t’estimis als teus alumnes i no et sentis agredit!!:). Marcel: gràcies per haver acompanyat als teus companys en el seu creixement com a professors i bons “didactas”.
L’altra record va ser quan feies de Secretari General d’ESADE. Ens trencàvem el cap per com oferir coses de qualitat als mitjans que fossin noticia, que ens permetessin sortir en la prensa com institució acadèmica i afegint un cert valor social. Recordo que et vaig comentar que una necessitat era saber de quí fiar-te en les previsions econòmiques. Quan negociàvem amb el comitè d’empresa no hi havia manera de posar-se d’acord en la qualitat de les previsions d’inflació per tal de negociar els augments salarials. Així que vam comentar la possibilitat d’oferir un anàlisi amb retrospectiva de quan bé havíen encertat els diversos actors socials i institucions la seva previsió. Vas treballar el tema amb en Fernando Trías de Bes i vau proposar “La diana ESADE”. Vam ser durament criticats per la major part del companys economistes d’ESADE. Es va ridiculitzar i recordo que entre la capacitat d’aguantar i respondre a les critiques i la qualitat de la proposta vam iniciar l’experiment… Després de més de 20 anys encara «La diana ESADE» es recollida pels mitjans de manera força ampla i dona un servei als agents econòmics. Marcel: gràcies per haver estat un Secretari General amb bones idees i amb visió del que li calia a la Institució en tantes ocasions
Eugenia Bieto
Estimat Marcel. Els missatges que han escrit els teus companys i alumnes d’ESADE reflecteixen molt bé tot el que has representat no només per tots i per cada un de nosaltres, sino per ESADE, l’escola a la que has dedicat pràcticament tota la teva vida professional i que de ben segur, notarà que ja no hi ets.
Jo vaig aprendre molt de tu, de la teva manera de fer assimilables els conceptes d’empresa i estratègia més complicats (el teu llibre sobre estratègia n’és un exemple i representa una guia extraordinària per els alumnes i els directius) i el teu estil pedagògic aplicant el flipped classroom abans de que tothom en parlés, i estimulant la participació activa dels alumnes. Tu i la Montse Ollé us veu inventar les assignatures de Creació d’Empresa que s’han convertit en un dels elements diferenciadors d’ESADE; em consta que fins al dia d’avui has estat investigant sobre la manera de desenvolupar l’esperit emprenedor i d’ensenyar a crear empreses i de formar bons professors d’emprenedoria. Darrera hi ha, de ben segur, passió per la pedagogia i compromís per compartir coneixements.
Vas ser el meu director de tesi doctoral i els teus consells i acompanyament van ser fonamentals per que una doctoranda senior com jo atravessés el difícil camí fins a arribar al meu Honoris Causa. Recordo també moments divertits com el viatge que vam fer a Boston amb Luisa Alemany, «la terremoto», per assistir a la conferència anual sobre Entrepreneurship organitzada per Babson o l’anada als Premis Príncipe de Asturias. No puc deixar d’agraïr-te la teva dedicació com a Secretari General durant el meu mandat com a Directora General. El teu estil seré, discret i eficaç era just el que necessitava ESADE en uns anys de grans dificultats.
Però si hi ha una cosa que sempre he admirat en tu ha estat la teva dedicació a la família. La Mercè, el teu fill, les àvies, i ara els nets, han estat sempre prioritaris. Et desitjo una nova etapa molt feliç en lo personal, i també en lo professional, perquè estic segura que et queden molts projectes il·lusionants pendents. Pots sentir-te molt satisfet de tota la teva trajectòria. Una abraçada
Alfred Vernis i Domènech
Molt bona idea, Marcel, aquesta dels records! Com que en tinc tants, intentaré compartir-ne uns quants. Avui et proposo començar pel més antic del qual tinc memòria.
Anem als finals dels 80 (long time ago!). Estava acabant el meu últim curs a ESADE i necessitava llicenciar-me el juny amb totes les assignatures aprovades i la tesina enllestida. Així que, a cinquè de Llicenciatura, vaig començar a buscar tema per a la tesina i un director o directora que m’hi volgués ajudar.Sempre he estat un enamorat de Barcelona i volia fer la tesina sobre la ciutat: estratègia, urbanisme… però no ho tenia massa clar. Vaig anar a buscar algú que m’orientés, i em van adreçar a en Manel Ludevid, un expert en polítiques urbanes i sostenibilitat. En Manel, amb una barreja de generositat i ganes de treure’s un problema de sobre, em va derivar a un jove professor que tot just havia aterrat a ESADE…
Toc, toc, toc… «Professor Planellas, m’agradaria fer la tesina de llicenciatura amb vostè.»
I, dit i fet, ens hi vam posar. En un temps rècord, en Marcel em va ajudar a donar sentit a aquell projecte, a trobar el tema, a buscar dades, a identificar un grup d’emprenedors del barri per entrevistar i, finalment, a fer propostes sòlides. En Marcel coneixia mitja Barcelona (tot i ser de Mollet del Vallès) gràcies a la seva militància política. El seu nom obria portes, i la seva energia i entusiasme feien que aquell marrec de 23 anys que era jo avances amb molta il.lusió.
En aquella època jo vivia al Raval, el meu barri de tota la vida, i era just abans de les Olimpíades. Tant en Marcel com jo sabíem que el barri i la ciutat estaven a punt de canviar de dalt a baix. La nostra hipòtesi era clara: el Raval no seria el mateix. Els plans estratègics parlaven «d’un eix cultural i d’educació», però nosaltres intuíem que en aquell futur que dibuixaven no hi cabrien ni les persones, ni el comerç, ni les empreses del barri. Es parlava molt de pedres: esponjar el barri, el CCCB, el MACBA, la renovació del Liceu, el Port, les Drassanes, el Paral·lel… però nosaltres ens preguntàvem: I la gent?
Així va néixer la nostra tesina, que vam acabar entregant al regidor de Ciutat Vella, Joan Clos, sota el títol: «Iniciatives econòmiques per a la Ciutat Vella de Barcelona.»
I què en va fer en Clos? Doncs se la va guardar en un calaix. I d’aquell Raval… millor no parlar-ne. Però la veritat és que ens ho vam passar de conya, i jo vaig aprendre molt amb en Marcel. D’aquell primer treball de recerca va néixer una amistat que encara dura.
(Continuarà…)
jose luis alvarez
Marcel es del Vallés, por eso no se puede utilizar la expresión «un señor de Barcelona», pero quizás si «un señor de ESADE». Muchos de los que han publicado comentarios han trabajado con Marcel muchos años. Yo menos tiempo y no tengo tanto material, pero siempre que he tenido una conversación con él he estado cómodo, he aprendido enormidades y he salido motivado para ser un mejor profesional. Y un comentario de estilo. Siempre me ha fascinado el ritmo vital de las charlas con Marcel, ni lentas ni apresuradas, el ritmo justo para la reflexión y aprendizaje.Tan importante el buen estilo. Gracias Marcel. Abraçada.
Georgina Ferri
Me’n recordo molt del Marcel com a professor D’Estratègia a l’Executive Master en Digital Business que vaig cursar a ESADE l’any 2015. La veritat és que les seves classes eren amenes i venien molt de gust els divendres a la tarda. Recordo que en les primeres sessions ens van fer analitzar el sector de la distribució en un treball en grup. Al meu grup li va tocar treballar Caprabo i jo vaig agafar una càmera i vaig anar a la porta del supermercat més proper a parlar amb els clients i a classe vaig presentar un vídeo. Recordo com va sorprendre aquest vídeo al Marcel.
Després amb els anys, em van nomenar directora d’Innovació al diari ARA. Un dia vaig fer una entrevista al xef Ferran Adrià que em va esmentar que treballava amb el Marcel i aquí vam reprendre el contacte. El Marcel ens va ajudar a activar un grup d’innovació al diari, a treballar colze a colze amb el Ferran i aplicar l’auditoria creativa al diari: quelcom molt disruptiu en un mitjà de premsa escrita.
El Marcel per mi ha sigut molt més que un professor, ha estat un mentor i un assessor. És una persona altruista i sempre disposat a ajudar els seus alumnes. Un mestre. És una llàstima pels futurs alumnes que ja no el podran gaudir com a professor a les aules, però per sort, tindran els seus llibres!. Una abraçada molt forta, Marcel!
Josep Franch
Evidentment, després de tants anys a Esade, d’en Marcel Planellas en podria parlar de moltes vessants: com a un excel·lent professor del departament d’estratègia, com a director del mateix departament, com a President del Claustre, com a Secretari General d’Esade, com a autor de llibres molt didàctics d’estratègia i d’innovació, com a autor de casos pràctics interessants i involucrant magistralment els seus protagonistes i portant-los a l’escola per compartir les seves experiències (per citar-ne només un parell, el cas del Barça que va fer amb Ferran Soriano o el del Bulli amb en Ferran Adrià), com a un gran pedagog amb els seus seminaris pel professorat amb en Michel Fiol, com a innovador docent de primer nivell amb aquell projecte que va engegar amb en Ferran Adrià, el Challenge for Business Innovation (C4BI), i que va merèixer un reconeixement de la AACSB com a «Innovations that Inspire», com a dinamitzador dels diferents plans estratègics dels darrers anys d’Esade… En definitiva, podria seguir i seguir, i potser seria repetitiu amb el que altres companys i amics han posat o posaran en aquesta original web que ha organitzat per acomiadar-se d’Esade, per això he triat un record diferent, que potser ni tan sols ell recorda, però que per a mi va ser força valuós.
Me’n recordo d’una tarda de l’estiu de 1990. Jo feia menys de dos anys que m’havia incorporat a Esade i era un professor molt junior. Estava assegut amb una visita que era molt important per a mi, a la quarta planta de l’Edifici 2 (anomenat en aquella època el “dònut”), a la cafeteria de lo que aleshores era el CDD (Centre de Desenvolupament Directiu, el predecessor del que avui en dia coneixem com Executive Education, ja que l’Edifici 3 encara no existia). En Marcel, encara que jove ja tenia una certa seniority, va aparèixer per allà i passava de llarg, jo em vaig apropar i li vaig dir “Marcel, et vull presentar a…”, ell seguia caminant cap a on anés en aquell moment, potser cap al despatx d’en Paco Vilahur, i amb el llenguatge no verbal venia a transmetre “ara no, si us plau, tinc feina o tinc pressa, o potser les dues coses”. I jo “Es que Marcel, et vull presentar a… et vull presentar a… Philip Kotler”. En Marcel es va aturar de cop, va posar cara de sorpresa i es va seure amb nosaltres. Aleshores va començar una conversa interesant a on en Kotler, curiós de mena, va començar a preguntar pel que fèiem a Esade, pels programes, pels estudiants, pels professors, per les metodologies docents, per les empreses amb les que treballàvem. Vam estar força estona i a en Kotler li va interessar molt, perquè sempre duia una mena de cartolina doblegada a la butxaca de l’americana on anava apuntant el que trobava diferent o original i aquella tarda en va prendre força de notes. En Marcel em va ajudar a salvar un compromís i a que no fes el ridícul.
Desprès el Marcel em va preguntar el que segurament us estareu preguntant tots vosaltres: I què hi fa aquí en Kotler, l’autor de màrqueting més conegut del món aleshores, amb tu (un professor junior recentment aterrat a Esade)? La resposta es que ell estava a Barcelona impartint un curs al que aleshores era l’hotel Princesa Sofía, i jo era un dels inscrits. M’hi havia enviat el meu cap de departament, en Jordi Montaña. El meu entusiasme em va portar a convidar a en Kotler a conèixer Esade. “No ho sé, tinc dos dies de classe i a la meva dona aquí a l’hotel”, però al final va accedir, i en acabar la sessió per la tarda vam pujar a peu Avinguda de Pedralbes amunt, amb l’americana sota el braç, encara amb la corbata, suant… “És aquí mateix” li anava dient jo, ell ja estava a prop de la seixantena. I en arribar a Esade només hi quedaven els conserges. En aquella època no existien els e-mails, tampoc els mòbils, no vaig poder avisar a ningú que portava cap a Esade a un visitant il·lustre. I per sort va aparèixer en Marcel, i gràcies a ell vam gaudir d’una conversa molt interessant, que va evitar que el meu entusiasme per portar al professor de màrqueting més conegut del món a conèixer Esade no resultés en un ridícul.
Francisco Longo
Mi primer recuerdo personal de Marcel Planellas se remonta a 32 años atrás, en mi año iniciático en Esade, cuando participé en el curso de didáctica para profes -nuevos y menos nuevos- que él impartía con Michel Fiol, de HEC. Grata experiencia, y muy útil, la de aprender con colegas en ese programa-espejo, en el que se nos diseccionaban nuestras -mayoritariamente incipientes, por decirlo con suavidad- habilidades en pedagogía de adultos. Un programa en el que se reflejaba el talante innovador, constructivo, amable y tranquilo que a lo largo de los años acabaría reconociendo como una característica inseparable del estilo -profesional, directivo y personal- de Marcel.
No sabía entonces que mi trayectoria personal iba a coincidir con la de MP sobre todo en dos momentos, a lo largo de los años siguientes. Y que en ambos casos lo haría en forma de herencia, esto es, llevándome el destino a ocupar en modo sucesorio responsabilidades antes desempeñadas por él. Como si una parte de su itinerario en la escuela prefigurase y anticipara de algún modo el mío. El primero de estos momentos fue en 2006, cuando al dejar él la presidencia del Claustro de profesores para ocupar la Secretaría General de Esade, algunos colegas -él mismo, entre otros- me propusieron presentarme para relevarlo, y el Claustro me eligió para ello. Lo más curioso del caso es que, en 2012, tuve que abandonar el cargo por la misma razón que él lo había hecho seis años antes, esto es, por haberme convertido, a petición de la directora, en Secretario General. Y, sí, una vez más, fue a MP a quien sucedí en el cargo. Hay que decir que en ambos casos esos relevos se beneficiaron del amable apoyo con que conté por su parte. Lo que me lleva a otro rasgo del Marcel esadiano, siempre presente en su trayectoria, y al que no es del todo fácil ponerle nombre, pero que yo voy a llamar su «colegialidad».
Uso esa expresión de colegialidad en un sentido amplio, que reúne características relacionadas entre sí, pero no estrictamente equivalentes. Caben en ella el entendimiento de la organización como un propósito compartido, la preocupación por su buen funcionamiento, el compromiso con el devenir colectivo, el ánimo de colaborar con otros, la tendencia a buscar la potencial contribución positiva de otras personas, la predisposición a trabajar en equipo, la apertura y generosidad a la hora de compartir el conocimiento con otros colegas. Dicen que nuestra profesión de académicos propende al individualismo y probablemente es verdad. Quizá por eso, una institución universitaria necesita perfiles colegiales, perfiles como MP, que contrarresten su tendencia intrínseca a configurarse como una mera agregación de proyectos personales. Yo, al menos, así lo creo, y puedo decir que, en lo personal, me he beneficiado mucho de la relación con él, y estoy seguro de que muchos más en Esade lo han hecho también.
Y, claro está, a lo largo de los años acaban siendo muchos los momentos que la memoria te devuelve cuando te pones a evocarla. Puesto a elegir, me quedo con algunos de los más divertidos. Con una visita, larga y surrealista, al laboratorio de ideas de Ferran Adrià, en la que el gesto apacible e imperturbable de MP ponía algo de sordina a la perorata, intensa y extensa con que el personaje daba cuenta de sus mapas mentales y proyectos. Con algunas de las reuniones compartidas con la comisión de estrategia del Patronato, en las que me admiraba a menudo la habilidad de MP para conducir suavemente a un terreno razonable lo disparatado. Y, desde luego, con algunas comidas en Vallromanes, compartiendo cotilleos esadianos y una afición común a lo foodie. Comidas que espero que continuemos pese a haber puesto ahora algo más de distancia geográfica entre ambos.
Benvingut a la jubilació, Marcel. En aquest cas, soc jo qui ha anat per davant. Per molts anys!
Oriol Iglesias
La primera vegada que vaig conèixer en Marcel va ser a finals dels anys 90 quan jo estudiava la Llicenciatura a Esade. Si no recordo malament estava a quart de la llicenciatura i començava a pensar per quina àrea em decantaria. Llavors, en Marcel va ser professor meu de l’assignatura d’estratègia. Recordo la manera pausada de parlar d’en Marcel, així com la seva capacitat de transmetre conceptes complexes de manera simple i atractiva. Aquesta va ser una de les assignatures que em va fer adonar que volia entrar al món de l’empresa des d’una posició que em permetés treballar en temes estratègics.
Uns quants anys després la vida em va portar a incorporar-me a Esade com a professor i d’aquesta manera vaig passar a tenir l’oportunitat de tenir-lo com a col·lega. Recordo que en un principi se’m feia estrany treballar al costat de professors, com en Marcel, que per mi sempre havien estat referents i als quals admirava profundament. En aquesta època en Marcel ens va impactar a molts amb els seus cursos sobre pedagogia educativa.
En els darrers anys recordo amb gratitud les converses que van mantenir quan jo estava escrivint el meu primer llibre. En Marcel també tenia un llibre en marxa i vam compartir inquietuds i experiències. Moltes gràcies per tota la teva contribució a Esade i per l’impacte que has tingut en tants de nosaltres.
Pep Mària SJ
Marcel. Moltes felicitats per l’etapa que estàs començant i moltes gràcies pels anys que hem compartit a ESADE. Quan et vaig conèixer em va impressionar que haguessis estat el diputat més jove del Parlament de Catalunya en la seva primera legislatura. Carai, aquell jovenet del PSUC de Mollet del Vallès! També em va agradar que haguessis tractat el meu company Enric Puig SJ quan ell era Director General de Joventut de la Generalitat…
Ens vam tractar més de prop al curs de pedagogia d’en Michel Fiol, on tenies unes contribucions excel·lents però mantenies un elegant respecte envers «le professeur».
I hem tingut una colla de converses al restaurant d’ESADE (Pedralbes i Sant Cugat), on has estat sempre atent, agradable i instructiu. Amic de la tribu dels jesuïtes (formada per jesuïtes, ex-jesuïtes i pro-jesuïtes). Moltes gràcies per la teva simpatia, que segur que seguiràs difonent en aquesta nova etapa. Una abraçada, i desitjo que ens trobem en algun lloc del món als propers anys.
Silvia Timon
M’enrecordo perfectament de la primera vegada que vaig conèixer Marcel Planellas. Va ser el meu professor en els mòduls General Management i Business International Strategy del programa Executive MBA d’Esade (2016-2018). Des del primer moment, em va captivar la seva forma d’ensenyar i transmetre. S’apreciava tant la seva saviesa com la seva passió i vocació docent.
Aquests anys del «EMBA» van ser una etapa vital i de transformació personal i professional molt important per a mi, i Marcel va ser una figura clau en aquest camí. No només va ser un professor memorable, sinó que també va ser la persona que em va posar en contacte amb Ferran Adrià, el geni de la làmpara de la innovació. Aquesta connexió em va obrir una porta insospitada a priori que m’ha portat on estic feliçment ara, com a emprenedora i co-fundadora de dues spin-off d’elBullifoundation: Thinknovate, per a l’assessorament i consultoria en gestió i innovació sota el paraigües de la metodologia Sapiens; i ADN Sapiens, que facilita la capacitació de les empreses en aquesta metodologia a través de tallers pràctics.
Per això vull destacar especialment aquesta capacitat de Marcel que va més enllà de la docència, la capacitat de connectar persones i projectes, influir positivament en la vida dels altres, i generar espais i oportunitats perquè creixin. I sempre des d’una intenció absolutament generosa i altruista. Marcel és la personalització del lideratge generós i humanista. Algú que construeix, acompanya i deixa empremta en els qui tenim la sort de creuar-nos amb ell.
Més enllà de l’aula, he tingut la sort de seguir participant o col·laborant amb Marcel en altres interessants projectes que m’han permès continuar enriquint-me i aprenent del seu saber fer: el World Open Innovation Conference (WOIC), els Creativity for Business Innovation Challenge (C4BI), el Programa IN-ON ESADE de Gestió d’Innovació a l’Empresa o l’esdeveniment «Dale una vuelta» amb Prodigioso Volcán. I encara confio a continuar aprenent i compartint moments amb Marcel, malgrat la seva imminent jubilació, perquè és un veritable luxe del qual no m’agradaria prescindir.
Moltes gràcies, sinceres i en majúscules, Marcel. Per tot el que m’has aportat, per la confiança dipositada, per la teva sempre amable disposició i assessorament, i per la teva immensa humanitat. Has estat i continues sent un referent per a mi en multitud d’aspectes. I has deixat un extraordinari i divers llegat en forma de llibres, articles acadèmics, podcasts, conferències, docència, auditories, projectes… No hi ha àmbit del teu interès o repte que t’hagis proposat que no hagis culminat d’una forma o una altra i amb èxit. Per tot això, tens la meva més sincera admiració i respecte, tot i que ja ho saps.
Enhorabona per tota una carrera professional plena d’estratègia i innovació, curiositat, esforç, esperit col·laboratiu i excel·lència. Gaudeix d’aquesta nova etapa i de tots aquests m’enrecordo sincers i nostàlgics que estàs col·leccionant aquí i que, almenys a mi, m’ha emocionat molt escriure.
Miguel Garcia Gosalvez
Al hacer los cálculos, resulta que conozco a Marcel Planellas desde hace mas de 35 años. Marcel ha sido y es una figura importante tanto en mi vida de estudiante como en mi vida profesional. Durante mis primeras conversaciones con Marcel, cuando era todavía un estudiante en ESADE, me impresionó su calma y su habilidad para hacer las preguntas que realmente eran las importantes.
Al poco de empezar mis conversaciones con Marcel, en las que yo intentaba definir que es lo que quería hacer una vez finalizado mis estudios, me comentó que se marchaba por unas meses a Inglaterra a completar unos cursos de doctorado. Pensé que eso seria el final de nuestras conversaciones. Fue justo lo contrario. Cuando regresó se acordaba perfectamente de donde habíamos dejado esas charlas y las retomamos.
Siempre me ha ofrecido su ayuda y consejo. Con eso decidí quedarme en ESADE al acabar la licenciatura y empezar el programa de Doctorado que nacía en esos momentos. También recuerdo las sesiones maratonianas, a principios de los años 90, durante los sábados impartiendo cursos para emprendedores o incluso sesiones de análisis estratégico para lo que entonces era ESADE idiomas. Yo aprendí mucho de esas experiencias. Su estilo y habilidad docente marcó mi deseo de impartir clases y que ahora suman mas de 20 años, tanto en ESADE como en la Universidad de Wisconsin-Madison y en otros cursos para empresas y organizaciones públicas.
En los primeros años en los que conocí a Marcel estaba sumergido en preparar su tesis doctoral. Recuerdo muy bien, y con cierta nostalgia, la sesiones en las que, junto con Germa Coenders, revisábamos los cálculos y análisis estadísticos que Marcel había realizado. Esas conversaciones me enseñaron muchas mas cosas que algunos cursos tradicionales.
En 1991 me incorporé, a lo que entonces se llamaba el departamento de Política de Empresa y por varios años Marcel era el director del departamento y a la vez mi jefe. Mas adelante me cambié al departamento de Sistemas de Información pero mi relación con Marcel siempre estuvo ahí. A pesar de que ahora llevo mas de 25 años en los EEUU mi relación con Marcel siempre ha continuado. A veces se ha limitado a felicitaciones navideñas y a veces a colaboraciones mas destacadas, como mis participaciones en el jurado de varias ediciones del C4BI con Ferran Adrià. Siempre que voy a Barcelona no dejo pasar la oportunidad de visitar ESADE y verme con Marcel.
No hay duda que Marcel es uno de esos profesores, y además amigo, que marcan la carrera y las decisiones que uno tiene que tomar en su vida. No quiero dejar pasar la ocasión de señalar que Marcel es parte fundamental en los últimos 38 años de la historia de ESADE. Sus diferentes posiciones a lo largo de esos años ha contribuido enormemente a los que ESADE es hoy y su legado es incuestionable para miles de estudiantes y cientos de empleados durante todos estos años. Lo echaremos de menos como profesor pero nos quedará su legado: sus libros, sus artículos, y el recuerdo de sus clases,….
Mariàngels Augé
Me’n recordo perfectament el dia que et vaig conèixer, a mitjans 1993 quan feia poc que havies deixat el càrrec al deganat i tornaves a ser professor de ple al departament. La primera impressió que em vas transmetre va ser la d’una persona seriosa, respectuosa, metòdica i compromesa amb la seva feina. Però, ben aviat, vaig descobrir algú proper, amb qui era fàcil treballar i compartir el dia a dia, amb aquell toc de discreció i seriositat que tant et defineix.
Tinc present la meva primera reunió amb tu com a director del departament: hi vaig arribar nerviosa, però la teva calma i seguretat van trasformar aquella trobada en un espai còmode i acollidor. Em vas fer sentir escoltada i valorada, i vaig entendre que, amb tu, podia ser jo mateixa i treballar amb confiança. Des d’aquell moment, vaig saber que estar al teu costat seria un aprenentatge constant. Sempre vas tenir una manera de fer que fomentava la col·laboració i la cohesió dins del departament. Gràcies al teu tarannà, com a secretària, em vaig sentir part d’aquella gran família que començava a ser el departament de Direcció General i Estratègia. La teva manera de liderar, sempre des del respecte i la proximitat, però amb fermesa quan calia, ha deixat una empremta que encara perdura.
Em ve al cap el moment en què vas tornar al departament com a professor, després d’uns anys amb un càrrec corporatiu, mantenint la mateixa actitud discreta i eficaç de sempre. Hi eres, però sense cridar l’atenció, aportant coneixement i experiència sense imposar-te, sempre amb aquella presència tranquil·la però influent que ens ha acompanyat al llarg dels anys.
I recordo l’últim cafè que hem compartit, no fa gaire, en què vam fer un repàs de tots aquests i molts altres moments i records que ens han unit durant tant de temps. Va ser una conversa agradable, plena de nostàlgia i agraïment.
Gràcies per aquests anys de feina compartida, per la teva companyia, pel teu mestratge i per la teva manera de fer. Ha estat un privilegi poder caminar al teu costat aquest 32 anys. Et desitjo el millor en aquesta nova etapa, que sé que viuràs amb la mateixa passió i serenor de sempre tot el que facis. Una forta abraçada.
Suzanne Dove
Yo recuerdo a Marcel Planellas como una persona abierta y generosa. El inicio de alguna experiencia es siempre impactante. Marcel fue parte de mi inicio en ESADE. En el otoño de 1994, hacia un mes que yo había llegado a ESADE. Era mi primer puesto de trabajo después de completar un Máster en Administración Pública en la New York University (NYU). La verdad es que andaba un poco perdida porque no conocía a mucha gente y era todo nuevo para mi.
Recuerdo que Marcel era profesor y director de departamento. Se notaba que la gente lo respetaba mucho y me impresionó. En aquel entonces, ESADE no era tan global como hoy en día. Yo era, o al menos me sentía, una de la únicas profesionales norteamericanas en la escuela. Estoy segura que Marcel fue el primero en dirigirme la palabra porque yo era mas tímida y pensé que no iba a querer saber nada de una novata como yo.
Me preguntó por mi trabajo con Joan Prats en el Barcelona Governance Project, por mis estudios en NYU, y ademas me preguntó de dónde era. A partir de ahí, me saludaba por el pasillo o en el comedor y hablábamos de vez en cuando. Me hizo sentirme un poco menos “rara”, un poco mas como una colega, como parte “de la casa” en una época de mi vida en la cual muchas veces me sentía totalmente fuera de lugar.
Marcel se tomó el tiempo de intentar conocerme como persona. Al compartir este recuerdo de Marcel Planellas, pienso en las palabras de la autora norteamericana, Maya Angelou: “People will forget what you said, they will forget what you did, but people will never forget how you made them feel.”
Te deseo lo mejor en esta nueva etapa. Un abrazo.
Bibiana Jou
Marcel, llegeixo tot el que t’escriuen per aquí (i que només són pinzellades) i m’adono de com has anat tocant, d’una manera o altra, a tots els que tenim la sort de conèixer-te.
He coincidit amb tu en la teva última etapa a Esade, quan vaig tenir la sort d’unir-me a un projecte sobre el desenvolupament de la competència emprenedora a l’escola andorrana, que tu lideraves i després en la cel·lebració dels 30 anys de l’EEI, on tu has deixat emprenta.
Tot i el poc temps compartit, he après i valorat moltes coses de tu: la teva generositat, tant pel temps que dediques a les persones com pel coneixement que comparteixes; la teva curiositat i implicació en tot tipus de projectes; i la manera tan activa que tens d’escoltar els altres, cosa que es reflecteix després en els teus comentaris i observacions.
Espero tenir la sort de seguir gaudint de la teva companyia pel Maresme i que aquest comiat sigui només un fins aviat en altres indrets. Una abraçada ben forta!
Jordi Trullen
Home Marcel. No fotis que et jubiles! No pot ser, home!! Recordo les nostres converses de passadís en tots aquests anys d’anar donant classe al BBA en paral.lel a les mateixes seccions. Sempre comparant un grup amb l’altre i coincidint amb el diagnòstic! La veritat és que has estat una persona molt propera. En fi, algú amb qui dóna gust trobar-se al passadís perquè aporta calma (abans que res calma!) i optimisme. Sincerament, et trobaré molt a faltar, Marcel. Però bueno, passa’t sempre que vulguis per Pedralbes i fem un cafetó. Abraçada!
Joan Manel Batista
Estimat Marcel, tu has demostrat que l’amistat no necessita una infància compartida ni complicitat adolescent; pot sorgir fins i tot a la vida adulta. Neix en una conversa, en un projecte comú i en petites coincidències —com tenir fills treballant a Londres o ser del Barça— que, sense adonar-nos-en, ens van acostant. Per descomptat, compartir el pas pel PSUC en plena transició, ajudar-te amb el doctorat d’en José Ernesto Amorós, o col·laborar en tants projectes de recerca (crec que el darrer va ser amb el Ministeri d’Educació del Govern d’Andorra sobre l’avaluació de la competència en emprenedoria) ens ha fet veure l’altre com algú proper.
Fa temps vaig escoltar que l’exemple no és només una manera d’influir en els altres, sinó l’única. I amb tu ho he vist una vegada i una altra. Mai oblidaré com, a principis de segle, vas impulsar seminaris que van marcar un abans i un després al teu departament. Llocs de conversa autèntica, on recordo, que el doctorand que presentava la seva recerca no li era permès defensar-se, només podia apuntar les crítiques. Espais que van ajudar força a aquell primer director de recerca de Esade —una gran Teaching School que somiava ser també una Research School— per començar a construir un context on el pensament crític i el debat fossin no només benvinguts, sinó imprescindibles.
Aquelles trobades que organitzaves (i que no me’n vaig perdre ni una) eren molt més que sessions acadèmiques. Eren fòrums vius, on les idees es llançaven sense por i s’anaven modelant amb el temps. Aquestes iniciatives teves, em van ajudar més del que pots imaginar, perquè els meus esforços des de la direcció de recerca poguessin donar fruit en aquella institució, que fins aleshores mirava més cap a les aules que cap a les publicacions. Em vas ajudar a que molts joves i altres no tant joves, s’adonessin que el coneixement no només es transmet, sinó que es construeix junts, en comunitat.
També recordo amb especial afecte aquells seminaris amb Michel Fiol i amb tu, on vam aprendre a mirar-nos com a mestres, a reflexionar sobre la nostra manera d’ensenyar i com podíem fer-ho millor. Més que sessions de formació, moltes vegades van ser veritables teràpies col·lectives, espais on compartíem dubtes, descobríem fortaleses i ens recolzàvem mútuament. No era només la teva capacitat per connectar persones i generar debats, sinó, sobretot, la manera com ho feies: amb preguntes, amb escolta —aquesta habilitat tan rara com valuosa al món acadèmic— i, de vegades, simplement amb la teva presència atenta.
I aquí estem ara, intentant acomiadar-nos, quan en realitat ningú vol que te’n vagis. Gracies Marcel per l’amistat i per tant com has fet per la nostra institució. Una forta abraçada amic
Emma Felipe
I remember… when we were first introduced by Alfred Vernis in January 2024. You teaching Section A of Corporate Strategy, and I was about to support Section F. We had a one-on-one conversation about my career, PhD, mutual acquaintances, the US market, IBM, and much more. I recall thinking, “This is the warmest interview I have ever had. Marcel is incredibly smart, reads the press daily, and stays updated on current events. I need to learn from him” #WantToBePartOfThis.
I remember… when I attended your Corporate Strategy class on Mondays at 8 am. During the break, I was eating a sandwich in class with a coffee, and you told me, “It is not allowed to eat in class,” while my mouth was full… (coming from the USA, where eating, drinking, and even wearing pyjamas in class can be commonplace). It was a very embarrassing moment. #BackInEurope
I remember… after every morning class, over a coffee, we would discuss the latest articles in the news and the fascinating conversations with you and the other professors. #TheyKnowALot #BigShoesToFill
I remember… when one of our students tragically passed away over a weekend. The manner in which you handled the class on Monday at 8 am. I will never forget how you held the space for all the students with grace, respect, compassion, and professionalism to keep moving forward. #LifeLearningMoment
I remember… (and will never forget) your unconditional support throughout the process of securing my faculty position last year. #ForeverGratefulForYourFriendship
And, I remember… when during a break in the Strategic Mindset (EMBA) class, while discussing with Alberto Gimeno, I realized that you were seriously retiring this year… and I had to hold my tears.
I sincerely hope these memories are just the beginning and we can create many more during this new Chapter you are about to enter Marcel.
JOAN RIERA
Es retira un dels grans, molt gran!. I coincidint amb tu en un break de classe dels EMBA a la terrassa de l’edifici 3 fa un parell de mesos, vaig rebre la notícia, per sorpresa. Em diu: «Em jubilo». I jo li responc: no ho aparentes! Jo més bé diria, «em retiro», que no és el mateix :)) Qui ho havia de dir!
El meu primer record es remunta quan jo era participant al Lic&MBA, no fa tant, només +20 anys. Jo vaig tenir el gran privilegi de tenir-lo de professor, i després de mestre / company en l’àmbit docent /acadèmic. En Marcel és dels que deixa marca, per sempre. Un gurú de l’estratègia. Una calma i una serenitat úniques. Amb una capacitat de visualitzar, connectar i pensar diferent que sempre et porten més enllà. Un exemple. Una inspiració.
I per compartir un altre record, el de la valuosa revisió del meu últim llibre, i la exitosa connexió amb la editorial. Com sempre, magistral.
Moltes gràcies per la teva amistat i generositat. Per les vivències i tot lo compartit en el Departament.
Sense cap mena de dubte, un dels actius clau d’èxit de la història d’ESADE. Deixes un llegat immens, enhorabona per una trajectòria espectacular.
Espero que gaudeixis d’aquesta nova etapa. Esperant poder retrobar-nos sovint, amb admiració i afecte, aquí et deixo una forta abraçada virtual.
Àngel Castiñeira
Me’n recordo d’una trobada amb en Marcel i Michel Fiol organitzada per ajudar a reforçar les competències formatives dels professorat d’Esade. Va ser un bon exemple de professionalitat i generositat. Ens transmetia criteris fonamentals sobre la conducció dialogada de la docència i ens feia participar preparant petites intervencions que després eren comentades i amistosament corregides entre els companys. Durant aquest procés, en Marcel practicava l’escolta activa, l’interès genuí pels dubtes i pors dels joves docents i ens compartia estratègies i eines per millorar els aprenentatges. Indirectament, aquest procés enfortia el vincle i les relacions entre col·legues de diferents departaments que mai havíem tingut l’ocasió d’escoltar-nos. Va ser durant aquestes sessions que vaig tenir per primer cop el sentiment de formar part d’una comunitat acadèmica de debò i d’entendre millor la idea de la col·legialitat aplicada a la formació de directius. Crec que, en bona mesura, aquestes petites aportacions han deixat petjada en la institució i en la manera col·lectiva de viure i practicar la vocació acadèmica de molts de nosaltres.
George Chondrakis
Marcel, thank you for everything you’ve done to make Esade what it is today. Your curiosity and passion for learning helped put research on the map at Esade, and your work has always struck that rare balance between depth and real-world impact. You’ve been an inspiration for students, for colleagues, and for anyone lucky enough to work with you.
I especially want to thank you for leading the charge in celebrating the 30th anniversary of the EEI. You brought together an amazing team of staff, alumni, and faculty, and it was a beautiful way to honor something you helped build from the start, Esade’s entrepreneurship side, where your mark is everywhere. I really hope we’ll still bump into you in the corridors now and then, but more than anything, I hope you enjoy your very well-earned retirement. Time with family, friends, and whatever brings you joy, you deserve it all.
Xavier Ferràs
El record que tinc d’en Marcel s’esvaeix en la nit dels temps. Crec que el primer cop que vàrem coincidir va ser al 1999, quan jo vaig començar el meu MBA a ESADE (aleshores, MBA Part Time). Em sembla que era la primera setmana del MBA, quan tots els nous alumnes ens estàvem coneixent, i habituant-nos al nou etorn. S’organitzava un treball de grup en el marc de l’assignatura de Política d’Empresa, que -tot si no recordo malament- impartien els professors Paco Lamolla, Montse Ollé, i el propi Marcel. Ens van fer estudiar les oportunitats d’un país com Kazajistan (si, la meva primera setmana a ESADE la vaig dedicar a estudiar un lloc tan llunyà i curiós!). El que més recordo, imagino que en el marc d’aquella assignatura, és una xerrada d’en Marcel explicant-nos què era el management. Va fer referència a en Peter Drucker, i va dir quelcom així com que, segons Drucker, la gran aportació que havia fet la humanitat al segle XX (segle que en aquells moments estava a punt d’acabar) no era l’automòbil, ni l’energia atòmica, ni la aviònica… el gran llegat que la humanitat deixava al segle XX era «l’eclosió del management com a disciplina científica» (crec que va dir exactament això). Aquella frase encara retomba pel meu cap (especialment quan, ara, he de parlar amb possibles candidats per cursar el nostre EMBA ;-). El management com a disciplina científica. Efectivament, hi ha gent que diu que el management és un art. Però jo crec que és una ciència, i que l’hem de defensar i explicar com a ciència, i el Marcel va ser dels primers que m’ho va fer veure així. Si no vaig errat, en Marcel Planellas va ser un dels primers PhDs que vam tenir a ESADE, i recordo que per fer la meva pròpia tesi doctoral, em vaig inspirat d’una forma crítica en la tesi de l’Eugènia Bieto (que havia dirigit el propi Marcel).
Amb el temps, he pogut conèixer alguna cosa més dels treballs del Marcel, quan els dos hem convergit en l’estudi de la innovació com a fenomen empresarial. M’he tornat a inspirar en els seus models d’auditoria, treballats amb figures de referència com el Ferran Adrià. Però especialment, he apreciat i estimat la figura de bonhomia i saber fer que representa el Marcel. Un professor d’ESADE de la vella escola, un dels pares fundadors de la casa on ara treballem, ESADE, que tant ens ha donat i a la que tant hi devem. Vaig sentir una vegada dir al professor Carles Torrecilla que els de la nostra generació (el Carles i jo tenim més o menys la mateixa edat) «ens hem format sobre les espatlles de gegants». Efectivament, així ho sento. Hem tingut el privilegi de formar-nos, d’aprendre i d’inspirar-nos sobre la generació de professors que ara -malauradament per nosaltres- es jubila. I, sens dubte, el Marcel ha estat un d’aquests gegants. Molta sort en la nova etapa, estimat amic i mestre! Et trobarem a faltar
Jordi Montaña
M’enrecordo de moltes coses del Marcel, però deixo aquí l’últim record. Un dels primers actes d’ESADE MAGISTRI va ser la presentació del darrer llibre que van escriure amb el Michel Fiol. Va ser una molt bona ocasió per recordar amb altres companys aquelles ja llunyanes jornades de «formació de formadors». Una iniciativa encertadai profitosa per tots els que vam participar i que ens va unir en un projecte comú.
Gràcies, Marcel, bon amic.
Fernando Zallo
Recuerdo que conocí a Marcel Planellas en 1993.
Recuerdo que Marcel fue el director de mi tesina de fin de licenciatura en Esade.
Recuerdo que hacía más de diez años que había terminado mis estudios en Esade y llevaba siete como director y socio co-fundador de Antonio Miro S.L
Recuerdo que lo había intentado en ocasiones anteriores, pero no había tenido la motivación para conseguirlo.
Recuerdo que Marcel me ayudó a encontrar una tesina que me permitía reflexionar sobre mi actividad empresarial en ese momento.
Recuerdo que cada visita al despacho de Marcel en Esade era entrar en otro espacio-tiempo de mi jornada profesional habitual.
Recuerdo los silencios y argumentaciones pausadas de Marcel que invitaban a la desaceleración y a la reflexión.
Recuerdo la escucha atenta de Marcel que a veces parecía me estaba psicoanalizando.
Recuerdo que, de cada visita, no se cuentas reuniones tuvimos, salía cargado de nuevas ideas a desarrollar, buenas lecturas y energía para seguir con la tesina.
Recuerdo alguna de las lecturas inspiradoras como “The corridor principle”.
Recuerdo que un día la luz del despacho de Marcel era diferente. Había una lampara de Santa&Cole. “Por aquí ha pasado Javier Nieto”, pensé.
Recuerdo que tuve un tribunal de tesina de lujo: Montserrat Ollé, Jordi Montaña y Marcel Planellas.
Recuerdo que finalizada la tesina nos hemos vuelto a ver de manera casual y la relación siempre ha sido cordial.
Recuerdo que cada nuevo encuentro con Marcel ha sido una oportunidad para tener una buena conversación.
Recuerdo que el año pasado (2024) en una salida en bicicleta por Collserola me lo pasé muy bien en compañía de un podcast inspirador de Marcel.
Recuerdo que mis reuniones con Marcel para preparar la tesina me permitieron recuperar el Esade que recordaba como estudiante. Una Escuela donde el pensamiento humanista era una parte fundamental de la formación para el ejercicio del management.
Recuerdo que en Esade tuve la suerte de tener buenos profesores y también Maestros. Marcel Planellas fue uno de éstos.
Recuerdo…
ALFONS CORNELLA
Comentar alguna cosa sobre en Marcel em porta amb naturalitat a l’agraïment. Perquè el què recordo d’ell és que sempre m’ha ajudat. Des dels primers contactes quan, estant jo als inicis del Parc Tecnològic del Vallès, vaig participar a un programa de creació d’empreses que co-dirigia, crec, amb la Montse Ollé a ESADE, a la seva participació, a canvi de res, al consell d’administració de l’empresa del nostre primer projecte Infonomia, o a les invitacions a presentar algun dels meus llibres a ESADE.
Una de les coses que recordo és com, estant jo recluït a la cova sotaterra de la biblioteca d’ESADE a l’edifici circular de Pedralbes (on pràcticament jo vivia: entrava d’hora a matí que era fosc, i sortia molts dies que ja era fosc…), em donava dignitat recordant-me que de professors en podia haver molts, però que persones que navegaven per les xarxes n’hi havien poques… Era quan jo entrava a les bases de dades de la NASA, etc, via connexió remota, i quan Internet no es coneixia ni tenia encara aquest nom… ja tenim uns anys.
Recordo les seves intervencions calmades, assossegades, a les seves classes, amb aquella veu convincent no doctrinària que estimulava a pensar. I des de l’amabilitat i la generositat. I el respecte per a totes i tots.
Però potser el què més valoro és que gairebé cada any ens hem anat veient per posar-nos al dia, i l’he agraït que sempre hagi trobat el temps per fer-ho.
Quan algunes persones ruïns no li van voler el bé, vaig trigar pocs minuts a escriure’l per oferir-li el què necessités. Crec que és en el moments difícils en què es veuen els amics de veritat. No se si vaig saber-ho fer prou bé, però vaig intentar respondre amb dignitat a un Marcel amb qui sempre he pogut comptar.
També crec que l’èxit en els llibres li ha arribat massa tard. Tenia i té molt a dir, des de l’experiència personal, més enllà del què ha après dels textos, casos, etc. Per això, l’animaria a què recopilés el què ha destil.lat de tants anys de conèixer empresaris, directius, emprenedors, i gent de tota mena, entre els quals els professors d’escoles de negoci, que segurament són també unes aus significatives que caldria entendre millor.
Gràcies Marcel, per respondre’m sovint sense que hi hagués una pregunta, una sol.licitud… tot i que sempre hi havia la necessitat que hi fossis, i tú sempre ho has sabut detectar.
Colin McElwee
It really says something about the individual when it is so “easy” to sit down and to write something about them almost instantaneously.
I’m writing this from “deepest” Cali, Colombia where I’m with the Board of one the most potent groups of “social innovators” across the globe. I entered ESADE as a student in 1994 as a frustrated investment banker/ consultant and left it years later a social entrepreneur. That says much about the transformational nature of ESADE and the institution that Marcel has had a central role in creating.
As the schools Director of Corporate Marketing and Marcel as Secretary General, we were neighbours for a number of years at the end of the famous little ground floor corridor of Edificio 1. I would often bring my two young daughters, Monica and Clara into our offices on a Friday afternoon and remember the kindness that Marcel would show them, even when he was super busy (btw I never remember seeing him stressed, ever). I learned a lot from Marcel during those years, not least by just observing his gentle ease at moulding a team of people around an idea, and also his capacity to “reach for the stars” in terms of ambition for any project. Nothing ever mediocre!
Among one of the projects we jointly did, and I imagine we are most proud of, was in 2007. We together wrote a communications brief for an agency for the celebration of 50 years of ESADE (1958-2008) and we asked that they come back with a concept consistent with, for example, something like “inspiring futures?”. I remember the lunch we shared a few weeks later, when we both realised we didn’t need an agency and their pretty awful ideas, and there, that day was born one of the most enduring and impactful strategic communication campaigns that ESADE has ever had: “Inspiring Futures”, a “360” strategy as Marcel would say as we were able to meaningfully involve everyone from faculty to students to PAS to alumni to media to events, and the strategy grew naturally and organically across and within the whole organisation.
Also around that time,I quite humorously remember the day when it was decided to paint the front of Edificio 1 with the “Inspiring” claim in giant black letters, an idea that I don’t think myself or Marcel were particularly keen on for aesthetic reasons. However we knew that once the claim was boldly (very boldly) painted up there in Pedralbes, the communications strategy would unlikely be changed or even “tinkered with” for many years (as much for budgetary austerity as strategic reasons), and indeed the strategy continued for more than a decade. A real triumph for consolidating the schools “innovative” positioning because we knew that sporadic short term corporate campaigns had little effect. So I don’t think we have ever really appreciated the indirect strategic effect on the culture of an institution of a simple enormous painted mural, other than that over Pedralbes. Surely that’s worth a case study? 😉
Throughout that time, Marcel’s knowledge of how to successfully negotiate the labyrinth of institutional politics and often obstinate opinion was more expert than anyone I know. It’s a real science to be able to do that but he executed it with such art and poise, it was always a delight to behold.
And when I decided to leave ESADE in 2010 to start Worldreader, unlike many, Marcel immediately understood the global innovative potential of the project we were undertaking, and generously opened some major doors for us.
And there lies the essence of Marcel. Not just talent, intelligence and immense strategic vision, but in my opinion the most important characteristic of them all, a genuine generosity of spirit and deed.
Jose Maria Alvarez de Lara
Me’n recordo que al programa d’Executive Education, anteriorment Centre de Desenvolupament Directiu, que havia creat Emili Sullá i del que jo era codirector, Marcel donava la jornada inicial d’estratègia. Al cap d’uns quants anys d’èxit a Barcelona, intentem llançar-lo a Madrid. ESADE ocupava un pis en el centre amb unes instal·lacions modestes però còmodes. A la primera edició a Madrid, Marcel em va proposar innovar en la definició de l’estratègia utilitzant en directe la tecnologia incipient d’Internet. I és així com vam fer la jornada fent descobrir l’estratègia de British Airways a través del web de la companyia a uns participants receptius malgrat les incidències de connexió de la xarxa. És així com vaig descobrir la faceta d’innovador de Marcel.
Quan l’any 2000 vaig proposar la creació del sector d’Indústries Culturals amb assignatures a la llavors anomenada llicenciatura, a l’MBA. en programes per a Executive Education, així com la creació del Club Alumni d’Indústries Culturals, Marcel com a director del departament de Direcció Estratègica, va acollir amb la seva tranquil·litat proverbial, però amb entusiasme aquesta nova i innovadora activitat d’ESADE. Al llarg dels anys sempre comentava a Marcel, normalment a la cafeteria de Pedralbes, les darreres novetats que pensava aplicar i recollia la seva encertada opinió. Gràcies mestre.
SONIA GOMEZ
Benvolgut Marcel, hem compartit diferents moments al llarg d’aquests anys, cafés, pla estratègic… però hi ha una anècdota que sempre em ve al cap quan et veig i és molt tendre, per això m’agrada compartir-la i guardar-la al cor.
Era el día de convidavem a les families a visitar el Campus de Sant Cugat, just acabat d’inaugurar.
Es van organitzar diferents activitats per tothom, des dels més menuts als més grans de la familia, va ser una festa fantàstica.
Tu feies de voluntari fent el tour a un grup de families, entre les quals hi havia la meva, el meu fill petit tenia llavors 5 anys, li vas preguntar el nom i casualment es diu també Marcel, te’l vas guanyar ràpidament, li vas agafar la mà i al final del tour li vas preguntar si de gran li agradaria estudiar a ESADE i ell et va contestar: » Doncs potser sí, si poseu més inflables», va ser un matí que vas fer fós entrenyable.
Moltes gràcies pel teu saber estar, la teva sensibilitat, la teva professionalitat i la teva qualitat humana. Una abraçada GEGANT!
Josep Alías
Recordo la teva benvinguda a Esade en la primera reunió de l’EEI en què vaig participar. Amb el temps m’he adonat que el to d’aquella benvinguda ha estat present en totes les converses des d’aleshores. Cada conversa (disfressades de reunions) que hem tingut ha estat una lliçó en la que s’ha demostrat la teva capacitat de veure les situacions i els contextos i d’entendre quina era “la tecla” correcta que s’havia de tocar per a que la música sonés correctament.
Crec que la música ha sonat molt bé en tots els projectes en què hem treballat junts. Sobretot en dos que deixen una herència a Esade (em refereixo en els que hem treballat junts, que sé que n’hi ha molts d’altres que deixen empremta!): el desenvolupament de la competència emprenedora amb el Ministeri d’Educació d’Andorra i el 30 Aniversari de l’EEI. Han estat dos projectes que s’han beneficiat del teu coneixement i que a l’hora han servit per reflexionar i donar sentit al que fem a Esade i a l’Institut d’Emprenedoria (que vas fundar). Ambdós casos, més enllà del coneixement generat, han sigut dues oportunitats que m’han permès conèixer molta gent que ha participat i han ballat o gaudit de la música.
Aprofito per a donar-te les gràcies per liderar, gestionar i ajudar en totes les activitats professionals que hem compartit (i altres de més caire personals que t’he demanat). Ha estat un honor poder aprendre de tu durant la teva darrera etapa a Esade. Però la veritat és que crec que em queden lliçons per aprendre. Així, que et demanaria poder ampliar les tutories. Gràcies Marcel.
Marta Gabarró
Me’n recordo perfectament de quan vaig conèixer al Marcel, al curs d’Empreses Innovadores a començaments de l’any 1990. Era un programa executiu, i jo, que era estudiant de 5è de CE , vaig aconseguir “colar-m’hi” a canvi de crèdits, amb el vist-i-plau del Marcel, que era el director del programa.
El Marcel em va captivar immediatament per la seva manera de ser afable, propera, sempre disposat a escoltar, i per la seva capacitat de transmetre i inspirar.
Des d’aleshores, mai hem perdut el contacte, amb dinars, algun que altre cafè, un hola i adéu fugaç pels passadissos d’Esade i tan sols ens ha quedat pendent poder fer alguna sessió plegats. Gràcies Marcel, se’t trobarà a faltar!
Manolo Márquez
Me acuerdo del primer proyecto que lanzamos con Marcel. Fue en 2006 cuando, entre Esade y Spencer Stuart, decidimos aventurarnos a crear lo que fue el primer seminario en España dirigido a CEOs que se estrenaban en el cargo. Lo llamamos la «CEO Academy».
La idea era arriesgada, todo un reto. Cuando alguien es nombrado CEO, suele pensar que ya llega al puesto con la lección bien aprendida: ¿cómo iba a aceptar volver a una «academia»? Teníamos que pensar cómo reunir un plantel de profesores y coaches capaces de inspirar y compartir experiencias con uno de los grupos de alumnos más exigentes que podíamos imaginar. Por parte de Esade participaron Carlos Losada, Ignasi Carreras (que, como él mismo cuenta unas líneas más arriba, daba sus primeros pasos como profesor en la escuela) y Marcel, quien actuó como gran director de orquesta del proyecto.
Preparamos una agenda ambiciosa que nos permitiera analizar, con la ayuda de un panel de expertos que «anclaba» los debates, los temas de mayor interés para los nuevos CEOs: la relación con los medios de comunicación; el vínculo con el consejo de administración, los accionistas y la comunidad financiera; los primeros 100 días del CEO; la visión y planificación estratégica a largo plazo; y la gestión de relaciones y el equilibrio personal.
Fue una experiencia única para todos. Marcel no solo aportó su conocimiento y valiosas vivencias, sino que asumió la difícil tarea de templar acalorados debates en un corral repleto de «gallos» y de sintetizar, al final de cada jornada, todo lo compartido durante ese día y medio tan intenso.
Después he tenido el placer de coincidir con Marcel en otras sesiones, cursos, ponencias o reuniones, pero este proyecto ocupa un lugar especial entre todos los recuerdos que guardo de mi admirado profesor y amigo. ¡Es un verdadero placer enfrentarse a grandes retos cuando es Marcel quien está al frente del equipo!
Eloi Martin Busquets
Quina aventura la d’emprendre, i quin gran mestre en Marcel Planellas… En el meu cas, al finalitzar la carrera l’any 2009 vaig presentar la meva Tesina davant de Marcel Planellas i Enric Colet, i aquell petit embrió de projecte va acabar essent el meu projecte professional de vida durant ja 15 anys. Al llarg de tot aquest temps, m’he anat trobant en Marcel en moltes ocasions… en conferències a Esade, en programes innovadors amb en Ferran Adrià, en converses esporàdiques per whatsapp… la veritat és que sempre amb una actitud positiva i amable. En els nostres serveis per Esade, sempre ha estat allí i espero seguim connectats molts i molts d’anys, perque a la gent jove, li fa falta tenir a prop a gent com en Marcel! Una forta abraçada i a seguir feliç en tot el que et depari aquesta nova etapa!
Toni Ballabriga
Tinc també la gran sort de comptar amb molts records d’en Marcel. M’ha ajudat sempre de forma genuïna amb el meu creixement personal i professional. Ha estat una d’aquelles persones excepcionals que et deixen petjada en la teva vida i que fan que la docència i l’acompanyament tingui un propòsit superior.
Crec que la vida és una història d’un conjunt de transicions que es connecten de forma moltes vegades inimaginables. Les decisions que prens en aquestes transicions són fonamentals en la teva vida. En Marcel ha estat per mi un mentor que m’ha ajudat a prendre aquestes decisions. Sempre pensant en el millor per a mi i la meva família. Sempre amb total generositat.
Us vull compartir tres records.
El primer és quan en Marcel formava part del consell assessor de l’empresa familiar de pastisseria. La meva tesi a ESADE la va dirigir l’estimada Montse Ollè i en Marcel formava part del tribunal. Era per allà el 1991. Quan em vaig haver d’incorporar a l’empresa després de la mort del meu pare vaig pensar que en Marcel em podria ajudar en un moment gens fàcil i la veritat és que va ser tot un èxit. Després vam estar uns anys desconnectats i malauradament, vaig tancar l’empresa just començats els 2000 degut a una crisi molt profunda del sector. Va ser el moment de recórrer al savi guia Marcel. “Què faries?” Li vaig preguntar. “T’has de reinventar” em va contestar…. i em va ajudar a trobar el camí cap el món de la consulta i el que anomenem ara sostenibilitat. Era el 2004.
El segon record és també un altre moment de transició. Portava ja tres anys assessorant empreses i, coses de la vida, una d’elles em proposa incorporar a la seva seu a Madrid. A qui vaig preguntar sobre què fer?… doncs al Marcel. “És una gran oportunitat, ves-hi. T’ajudarà a créixer, fer moltes relacions i en quatre o cinc anys ja tornes. Tindràs moltes més portes” em va dir. Així ho vaig fer i el 2007 em vaig incorporar al BBVA. No li vaig seguir una part del consell i encara sóc allà des de fa 18 anys.
I el tercer és més recent. Al 2019 el banc va decidir donar un impuls estratègic a la sostenibilitat. Jo havia fet una aposta ferma per liderar el nou repte però no vaig ser l’escollit. Coses de la vida. Vaig preguntar com sempre al Marcel i em va ajudar a tenir la tranquilitat i perspectiva necessària per saber trobar el projecte professional que em permetés seguir creixent dins al banc. Així ho vaig fer i avui em sento més reconegut que mai i amb un impacte molt gran.
I abans d’acabar us he de dir que en Marcel és incombustible. Fa un any em va demanar quedar i em va fer una d’aquelles preguntes o propostes que et fan pensar: “ara Toni que el que t’aniria bé fer és un llibre”. Us he de confessar que m’hi he posat però encara em queda molt per fer.
En fi. Són només tres records, però tots ells molt poderosos. Moltes gràcies amic Marcel.
Josep Salvatella
Me’n recordo de la primera reunió amb en Marcel cap al 1999 en el marc del procés de reflexió estratègica de la UOC. Em va captivar la seva capacitat per fer fàcil i entenible el que era un pla estratègic i quin era el marc més adequat per construir-lo en una entitat disruptiva i fràgil com era la UOC d’aquells temps. Vaig veure en acció un mestre capaç de combinar intel·ligentment la profunditat acadèmica i metodològica que necessita un pla estratègic, el pragmatisme necessari per situar-se en la realitat temporal d’aquella institució en aquell moment i el to proper i empàtic capaç de fer què les coses anessin endavant. Va ser una delícia poder treballar amb en Marcel en aquell pla estratègic i altres que varen venir després.
Me’n recordo del Marcel a les classes d’estratègia de l’EMBA, de la seva capacitat pedagògica i de la proximitat i generositat en la transmissió de coneixement. Les seves classes se’m feien curtes, les gaudia del primer al darrer minut. Un autèntic MESTRE.
Me’n recordo del Marcel i de la seva generositat en les trobades que hem anat fent durant més de 20 anys (i que seguirem fent si així ho vol) de forma regular, compartint moments bons i dolents. De la seva capacitat d’escoltar i d’orientar. Del seu interés autèntic pel projecte inicialment i per l’empresa actualment. El «Com aneu Josep» sempre ha estat de veritat. Trobades en les que sempre, sempre, he rebut molt més del que he estat capaç de donar. Gràcies Marcel per tant, endavant!
Roser Solà i Carles Comas
La Roser i jo vam fer dues estades a Managua (Nicaragua). La primera va ser de tres anys (del 1986 al 1989) i la segona de set anys (del 2001 al 2008). Tant a la primera estada com a la segona, vam servir de camp d’aterratge d’uns quants professors d’ESADE perquè aquests donessin formació a directius del país o a professors de La Universitat Centramericana (la UCA on nosaltres treballàvem).
En Marcel Planellas va ser de la segona tongada de professors, o sigui de la dels anys 2000 (aquests viatges es feien en períodes de vacances i com una activitat de voluntariat). Va venir a donar una setmana de classe al curs de doctorat que cursaven uns quants professors de la UCA sobre el tema de creació i gestió de noves empreses.
El Marcel va venir acompanyat pel seu fill Martí (un noi trempat, d’uns tretze o catorze anys). El noi assistia a les classes del seu pare, i el divertit és que als vespres li feia la crítica, una crítica molt professional… Com que els professors que venien vivien a casa nostra, nosaltres ho podíem presenciar i ens semblava molt reconfortant la relació tan confiada que hi havia entre pare i fill.
La llista de tots els professors d’ESADE que van venir a Nicaragua durant la nostra segona estada van ser: Xavier Gimbert – Francesc Valls – Santi Simón – Joan Massons – Jordi Montaña – Carles Torrecilla – Enric Colet – Ceferí Soler – Xavier Mena – Joan Sureda- Rosa Varela – Marcel Planellas – Joan Massons – Eugenia Bieto – Josep Franch – Lluís Martínez – Joan Ramis – Carlos Losada. I a més a més: Xavier Mendoza – Sònia Gómez – Paco Longo – Pep Mària – Mercè Mach – i Toni Güell.
Julio Villalobos
Cuando pienso en mis primeros años en ESADE, siempre aparece Marcel Planellas como una figura clave en mi desarrollo profesional y personal. Como Secretario General y miembro del Comité de Dirección, Marcel lideraba el “Comité de Proyección Exterior (PROEX) ”, un espacio donde los responsables de las áreas estratégicas trabajábamos conjuntamente para potenciar el impacto de ESADE en la sociedad y el mundo empresarial. Fueron años de innumerables reuniones, proyectos conjuntos y aprendizajes compartidos. Sin embargo, quiero centrarme en un recuerdo que marcó profundamente mi trayectoria como docente.
Tuve la suerte de participar como alumno en el programa de “Teaching Teachers” para profesores que Marcel dirigía junto a Michel Fiol, de HEC. Aquel curso era mucho más que una formación; era un reflejo del estilo único de Marcel: innovador, constructivo, amable y sereno. Recuerdo especialmente una lección sobre la gestión de los silencios en clase. Marcel nos enseñó que un silencio bien manejado no es vacío, sino un espacio lleno de posibilidades. Esa idea transformó mi forma de enseñar y se convirtió en una impronta que he llevado conmigo desde entonces.
Más allá del aprendizaje técnico, lo que realmente me impactó fue su forma de transmitir conocimiento: con calma, respeto y una visión profundamente humana. Marcel no solo nos enseñaba a ser mejores profesores; nos hacía mejores personas. Hoy, al despedirnos de esta etapa profesional suya, quiero decirte, Marcel, que tu huella en ESADE y en quienes hemos tenido la suerte de trabajar contigo es imborrable. Gracias por tu guía, tu paciencia y por enseñarnos que el liderazgo también puede ser cálido y generoso. Te deseo lo mejor en esta nueva etapa y espero que sigas inspirándonos con tu sabiduría y cercanía. ¡Un abrazo enorme!
Andrés Cúneo
Me acuerdo con mucho cariño de los años en los que trabajamos juntos en la formación de profesores. De cada una de sus ediciones. Fueron tiempos llenos de aprendizajes compartidos, de conversaciones profundas sobre pedagogía, de preparación cuidadosa y también de momentos en los que, al impartir las sesiones, se generaba una excelente conexión entre nosotros, con los participantes y con el propósito de enseñar mejor. Recuerdo especialmente nuestras reflexiones después de cada sesión: lúcidas, generosas y siempre constructivas. En todo ese proceso, aprendí mucho de ti. Tus aportaciones, siempre fundamentadas, me ayudaron también a mi, a crecer como profesor. Tus ideas, tus referencias, tu manera de mirar la educación han sido inspiradoras. Gracias por haber compartido y por dejar una huella en la manera de enseñar en ESADE.
Janette Martell
Me acuerdo de que fuimos vecinos en el pasillo 0 durante muchos años, y no fue sino hasta 2017 cuando me acerqué a pedirte ayuda para escribir un caso sobre la eliminación de las botellas de plástico en las cafeterías de los campus. Este caso se presentó durante el Ciclo de Sostenibilidad, un evento organizado por la asociación Oikos Barcelona en Sant Cugat. Gracias a tu apoyo, la experiencia fue todo un éxito. Ese mismo año, el equipo ganador presentó su propuesta durante la celebración del Solidarity Day, el evento anual que organizábamos dentro de la RSEsade.
A finales de 2018, con motivo de mi asistencia al congreso anual de la AASHE, te contacté de nuevo para comentarte sobre este evento, ponerte al tanto del avance de las universidades norteamericanas en temas de sostenibilidad y del próximo lanzamiento de un nuevo ranking sobre impacto, el THE Impact Ranking. En aquella conversación, te expresaba con cierto sentido de urgencia que era el momento de subirnos a este tren que iba acelerando cada día más y que no podíamos permitirnos dejarlo pasar. Recuerdo tu gran capacidad de escucha.
En 2019, sabiendo que estarías a cargo del proceso de planeación de la institución, te volví a contactar para compartirte un reporte que elaboré con motivo de una breve estancia en la Copenhaguen Business School. Aproveché la ocasión para volver a encontrarnos y ponerte al día sobre el gran avance de la sostenibilidad en las universidades, no solo en las norteamericanas, y explorar la posibilidad de que finalmente pudiese formar parte de la estrategia institucional…
Siempre fuiste muy cordial y amable conmigo, y aprecio mucho las oportunidades que tuvimos de conversar sobre estos temas que siempre me parecieron de rabiosa actualidad.¡Que disfrutes mucho de esta nueva etapa en tu vida!
jordi fabregat
No se si es que vaig perdent la memòria o que ja fa molt anys que ens coneixem. Recordo que al principi ja em vas explicar que a la teva família hi havia tradició de sabateria, exactament igual que a la meva. Allò en va portar a reflexionar com anaven canviant els números dels peus amb les noves generacions.
Tu ja estaves ficat en els temes de estratègia i , quan ens trobàvem al bar, si no discutíem de futbol, normalment ben acompanyats del Jesús Palau, rèiem de les diferencies entre la estratègia i les finances. Per exemple recordo que em deies al inici de Creapolis que allò seria com una fabrica de idees, mentre jo nomes hi veia un lloguer de oficines, evidencia palpable de les limitacions dels financers, però mai vas fer sang del tema.
Després vàrem coincidir nombroses vegades al inici del mòdul 1 dels executive màsters. Recordo especialment les vegades que em perseguies per veure si deixàvem de fer examen i finalment els alumnes estaven mes centrats a les classes abans de les proves. En fi, gaudeix a tope de la jubilació, sense donar massa enveja als que encara seguim, i moltes mercès per tota la teva aportació a fer Esade una mica mes gran.
Carlos Trenchs
Marcel. Dels molts records que tinc del meu pas per Esade, potser el que més m’ha impactat en la meva trajectòria professional —i que aplico en el meu dia a dia— és la classe que em vas donar quan em vaig incorporar com a professor d’aquesta casa, sobre la didàctica i la manera de transmetre els missatges importants.
Sempre he estat una persona amb facilitat per comunicar-me, però mai havia aplicat un mètode. Creia que els missatges arribaven gairebé per osmosi als alumnes. Tenir el privilegi d’escoltar-te, d’aprendre de la teva llarga experiència i, sobretot, del mètode que jo anomeno “el del cargol” —aquesta manera d’anar desenvolupant el tema, reforçant les idees clau i portant el missatge al centre de forma envolvent— va ser una revelació que he incorporat de manera natural tant a la meva professió com a les meves classes a l’escola.
Ser un bon storyteller, saber fer les preguntes adequades, tenir aquesta curiositat innata… són qualitats que et defineixen i que he tingut la sort de gaudir tant com a alumne com a col·lega. Et desitjo molta sort en la teva nova etapa, i que la teva gran experiència continuï aportant valor a la nostra societat.