M’agradaria si voleu compartir els records i les vivències que tingueu dels moments que hem viscut junts a Esade. Has de començar escrivint “Me’n recordo” i triar un fet concret. No hi ha límits d’extensió, ni de nombre de records. I pots participar tants cops com vulguis, amb nous records o comentant els records que es comparteixin, si també hi vas ser…
Me gustaría si quieres compartir los recuerdos y las vivencias que tengas de los momentos que hemos vivido juntos en Esade. Has de empezar escribiendo “Me acuerdo” y seleccionar un acontecimiento concreto. No hay límite de extensión, ni de número de recuerdos. Y puedes participar tantas veces como quieras, con nuevos recuerdos o comentando los recuerdos que se compartan, si también estuviste…
I would like if you want to share the memories and experiences you have of the moments we have lived together at Esade. You have to start by writing “I remember” and select a specific event. There is no limit to the extension or number of memories. And you can participate as many times as you want, with new memories or commenting on the memories that are shared, if you were there too…
57 Comments
Bàrbara Segura
Planellas!!! 😉
T’he de dir que si penso en el temps que fa ens coneixem acompanya clarament tot el meu procés de maduresa. Ara veig que també el teu!
Erets el professor de Política d’Empresa i, per mi, erets “l’altre professor”. El meu far era la Montse (Ollé), la meva madrina. La que sempre m’ajudava i em guiava en la presa de decisions, tant a l’hora d’estudiar, com quan vaig fer el salt a la vida professional.
Malauradament el 2010 ens va deixar. Però sempre que es tanca una porta se’n obre una altra. I recordo, perfectament, que et vaig dir, “ara, m’hauràs de guiar tu”. I em vaig sentir, cada cop millor acompanyada. Sempre de tu a tu, sempre. Quin gran escoltador que ets. I quins grans consells dones. De fet, una de les coses que més agraeixo és la humilitat amb la que m’has preguntat, reptat, i aconsellat sempre. Perquè sempre em posava “alerta” quan havia de parlar amb tu…” a veure per on em sortirà…estigues preparada!”.
Vaig engrescar-me amb Invita i em vas donar la gran oportunitat de col·laborar en l’exposició dels 50 anys d’ESADE (la interna i la del «FER FER» al Palau Robert). Crec que aquell projecte, amb el Javier Nieto com a comissari (señor Comisario!!!), va ser un curs accelerat de gestió, de negociació i de com dur a terme un projecte.
Al cap dels anys et vaig anar explicant (tu sempre m’ho preguntaves) les decisions estratègiques d’Invita i les teves respostes sempre em donaven forces per seguir endavant.
Hi ha 3 punts que han marcat i definit el que jo veuria com una relació “entre iguals” (amb tots els respectes):
– Havíem quedat per dinar i una setmana abans em vas enviar el teu llibre «Las decisiones estratégicas» dient-me, “la setmana que ve em dius què et sembla”. Quina pressió! I en vam parlar tranquil·lament. Vaig pensar, “si el Marcel m’escolta, tampoc dec dir tantes tonteries!”.
– La segona, quan et vaig dir: “i ara què faig? Crec que necessito ajuda per seguir creixent”, i em vas dir que et semblava una bona decisió. Em vas animar a fer el que tenia al cap, recomanant-me la Maria José de la Maza, que va ser de gran ajuda i amb qui encara mantinc un lligam estret. Realment, allò va marcar un punt d’inflexió a Invita i en el meu aprenentatge com a empresària.
– I va i un dia, no només em convides a formar part de l’exposició dels 30 anys de l’Esade Entrepreneurship Institute, fent-me una entrevista i posant una de les meves frases a uns plafons que encara són a Esade, sinó que, a més, em convides a participar com a invitada en una de les teves classes.
No sé si ets conscient de l’impacte que tens en la gent que t’envolta. En mi, sense cap mena de dubte, has sigut clau. A nivell professional m’has recolzat i orientat. A nivell personal m’has ajudat a ser una persona amb més seguretat. I això ha transcendit en el meu paper com a empresària.
Gràcies per preguntar-me, per reptar-me, pels silencis, per ajudar-me a entendre el què és un model de negoci i saber-los diferenciar. I sobretot, gràcies, per ser la veu que m’ha permès ser l’empresària que soc, prioritzant fer cada dia el que m’agrada, posant les persones al davant i obtenint beneficis molt més enllà dels purament econòmics.
Jubila’t! Però, pel be tots, Planellas, segueix fent de les teves!
Lisa Hehenberger
Estimado Marcel,
Ha sido un gran placer coincidir contigo en Esade. Me acuerdo muy bien del curso de «train the trainers» que diste durante mis primeros meses en Esade. Aprendí muchísimo sobre cómo dar clases de tu larga trayectoria como docente. Siempre he apreciado tu sabiduría, tu tranquilidad y tus buenos consejos. Como directora del Esade Entrepreneurship Institute me acuerdo del proyecto de Andorra que lideraste. Fue un proyecto realmente interesante en donde pudimos aplicar los aprendizajes de formar a estudiantes en el tema de emprendimiento en las escuelas de Andorra.
Quería destacar también tu aportación al plan estratégico de Esade. Tuve la oportunidad de aprender de tu manera de trabajar con rigor y con visión estratégica, sin querer protagonismo pero trabajando para el bien de Esade.
Te deseo todo lo mejor en la jubilación! Esade no sería igual sin tu trabajo durante todos estos años. Te echaremos de menos!
Un fuerte abrazo,
Lisa
Maika Valencia
Apreciado Marcel, recuerdo con especial gratitud el momento en que aceptaste ser mi co-director de tesis doctoral, cuando mi directora cambió de institución. Lo hiciste con naturalidad, con ese estilo tuyo tan sereno y generoso. Siempre estuviste disponible, atento a nuestras inquietudes y con una capacidad poco común para escuchar con calma y ofrecer, en cada ocasión, la palabra justa. Tus consejos, siempre prudentes y bien fundamentados, han dejado huella.
Durante el doctorado, recuerdo con aprecio cómo nos motivaste a ir más allá: acercándonos a instituciones como la UAB, facilitándonos el acceso a cursos y conferencias, y animándonos a participar en espacios internacionales, como el BCERC.
Ahora que inicias esta nueva etapa, deseo que la disfrutes plenamente. Espero que volvamos a encontrarnos en otros momentos, en otras conversaciones. Muchas gracias, y un fuerte abrazo!
Loreto Fernández
Me acuerdo… de nuestro curso juntos en la Business School de la Universidad de Durham (UK). ¡Claro que me acuerdo! y eso que han pasado casi ¡¡35 años!!, que se dice pronto… Éramos los dos únicos españoles del grupo participante en la segunda edición del European Doctoral Program (EDP) en Entrepreneurship and Small Business Management, liderado por el profesor José Mª Veciana, de la Autónoma de Barcelona, y con profesores como Allan Gibb, el que fue fundador del Small Business Center (ya ambos fallecidos).
Yo me alojé en una residencia con otros postgraduados de múltiples países, pero tú viajabas con Mercè y el pequeño Martí, por lo que pronto os sentí un poco como «familia» en aquel entorno en el que íbamos a pasar varios meses lejos de casa (sin todavía existir móviles ni internet). Me acuerdo la ilusión que me hizo ser invitada a la fiesta del 5º cumpleaños de Martí, y quedándome alguna vez cuidándole.
Y, entre los muchos recuerdos (ahora ya un poco vagos) de nuestro trabajo académico, recuerdo nuestra visita a la empresa Birch Bowden Stainless Steel (no sé porqué aún recuerdo este nombre), con un par de maletines en mano, en modo «ejecutivos agresivos», a recoger información para algún trabajo sobre… yo qué sé qué.
El EDP fue mi primer contacto con el mundo del «entrepreneurship» que posteriormente me acompañó en mi carrera académica desde distintas vertientes. Y tú, Marcel, tú fuiste un compañero y amigo excepcional, de esos que, aunque la vida luego no te permite mantener en contacto todo lo deseado, sigo teniendo en mi recuerdo desde entonces. Siempre es un enorme placer recibir noticias tuyas en esta otra esquina de España. Quizás ahora que inicias esta nueva etapa de tu vida tengas tiempo para recorrer otros caminos, como el que trae a Santiago a tantos peregrinos. Aquí estaré esperándote con los brazos abiertos. Que disfrutes mucho la jubilación!!!!. Un fortísimo abrazo.
Henry Chesbrough
I enjoyed being a colleague with you, Marcel, during my years at Esade (2010-2019). One happy memory was when I came to visit you in your office, and discovered your book, Strategic Decisions: The 30 Most Useful Models. To my delight, Open Innovation was included in the book. To my even greater delight, the treatment of Open Innovation was accurate and insightful. This showed me how skilled you were in finding important ideas out in the world, and then making them even more helpful and relevant through your interpretation of them.
I saw this again when I organized the 2016 version of the World Open Innovation Conference at Esade. With your help, I was able to take the organizers of that conference to Ferran Adrià’s lab in Barcelona, and then to a dinner at his brother’s restaurant. These are experiences that outside academics could never hope to access. But with your intervention, we were able to create a memorable experience to thank the organizers for their hard work. And then you led a session with Adrià during the conference that showed that Open Innovation was not simply some account of high tech firms in Silicon Valley. Openness could infuse passion into humble industries like restaurants, and innovation could be a fundamental driver for Catalan cuisine. Never copy!
We also worked to apply insights from El Bulli and Adrià in the Challenge for Business Innovation, where I brought teams from UC Berkeley to participate in this competition. My students were amazed with Barcelona, and excited to test their skills against creative and energetic students from Barcelona and other countries in Europe.
Now we continue to work together to bring the insights from El Bulli and Adrià to Open Innovation. With luck, we will have a wonderful paper together with our colleagues Silviya Svejenova and Ivanka Visnjic sometime next year. Congratulations on 39 years of academic excellence, and I wish you a well deserved retirement!
MPAZ CLAVERIA
Marcel, recordo amb gratitud que comptessis amb mi per col·laborar en el pla estratègic. Va ser una gran oportunitat poder ser allà, veure com ho impulsàveu, escoltar les reflexions i viure de prop com s’enfocava cada idea i cada dada per construir una visió clara i alineada.
Gràcies per la confiança i per fer-me partícip. No només per tot el que vaig aprendre, sinó per la manera com ho vam viure i gaudir. Amb tot el nivell d’exigència que el repte suposava, sempre ens vas transmetre serenor, proximitat i confiança. Per això, no puc recordar aquells mesos sense un somriure. El mateix somriure que ens oferies a cada trobada, quan revisàvem la feina, i que encara avui precedeix les teves preguntes sinceres sobre com em va tot, quan ens retrobem.
Et desitjo tot el millor en aquesta nova etapa, Marcel. Espero que ens continuem trobant. Una forta abraçada!
Mar Vila
Me’n recordo de mil coses, després de tants anys…! El curs de formació per formadors és el fil de molts d’aquests records. Vaig participar-hi quan feia pocs anys que era a ESADE. Compartir reflexions amb tu, en Michel Fiol i un grup de professors, va ser una oportunitat que he valorat molt en diferents moments. I en concret, del curs, el silenci és el que m’ha fet pensar més vegades, preparant classes pero també en moltes altres situacions. He recordat el curs quan he pensat en la formació de nou professorat, o en com ajudar a millorar a professorat, i darrerament quan vàrem fer la sessió amb en Michel ara fa pocs mesos presentant el teu llibre.
Moltes gràcies per tot el que ens has ensenyat durant aquests anys! la teva manera de treballar, de conversar, d’escoltar, deixa una gran empremta a l’escola. Et desitjo el millor en aquesta nova etapa!!! Una abraçada